Avortament, hipocresia i cortines de fum

Jo sóc catòlica. No sóc apostòlica ni romana. Sóc catòlica perquè sóc profundament creient i perquè m'he criat en aquesta religió. Després de moltíssims dubtes, vaig decidir recuperar la meva fe, amb reserves. M'agrada el que fa i diu el papa Francesc. Però aquest no és un article per parlar sobre la meva religió.

Aquest seria un tema per a un altre article.

Com a catòlica que sóc, jo no avortaria. Jo. Fins aquí. Però entenc que jo no puc imposar la meva fe ni les meves idees als altres. De la mateixa manera que no voldria que a Espanya es considerés legal la poligàmia només perquè quatre mormons o quatre islamistes de segons quina facció m'imposessin les seves idees religioses sobre el matrimoni, jo no imposaré a ningú el que jo penso o crec.

(Compte: molts musulmans no consideren legal ni moral la poligàmia, però aquest seria un tema per a un altre article.)

Dit això, digui el que digui Gallardón, a Espanya se seguirà avortant.

Se seguirà avortant, en primer lloc, perquè la llei Gallardón recupera el tot s'hi val del risc per a la salut psíquica de la dona, ja que presenta dos supòsits –el risc per la salut física i el risc per la salut psíquica– com si fossin un de sol. Perquè la llei Gallardón diu que "se entenderá cuando el embarazo produzca un menoscabo importante en su salud, con permanencia o duración en el tiempo, según los conocimientos de la ciencia médica en ese momento". Recordem que la majoria dels avortaments realitzats a l'empara de la llei del 1985 s'acollien a aquest supòsit.

Se seguirà avortant, en segon lloc, perquè passa amb l'avortament el mateix que amb el suïcidi.

El suïcidi és il·legal en molts països i està enèrgicament condemnat per la societat en altres, especialment en països amb una majoria de la població catòlica. A Mèxic, per exemple, la llei protegeix el bé jurídic tutelable que és la vida. En conseqüència, al suïcida, si se salva, li cau una pena i pot ser internat en una presó o en una altra institució. El mateix succeïa fins fa no tant al Regne Unit. (En l'autobiografia de Robert Graves s'explica una història sobre això. Quan Laura Riding, la seva primera esposa, salta per la finestra, Graves i els seus amics han d'esforçar-se per convèncer la policia que es va tractar d'un accident, i no d'un intent de suïcidi, com en realitat havia estat.) En la pràctica penalitzar el suïcidi no és dissuasiu, com ha quedat demostrat.

Per tant, el que es vol suïcidar, se suïcida. Tant si el suïcidi és legal com si no. I la que vol avortar, avorta. Tant si l'avortament és legal com si no. Perquè "de la pell cap endins mano jo", que deia Escohotado.

Quan l'avortament no era legal a Espanya, les noies de la meva generació es prenien tres caixes de pastilles anticonceptives, o tres caixes de Redoxón (la vitamina C és abortiva) o s'introduïen certes herbes a la vagina (gairebé sempre es tractava d'una barreja de ruda i julivert). Poc després, s'iniciava el sagnat. La noia es presentava a l'hospital, es diagnosticava un avortament espontani i es practicava un raspat. En algun cas, per por de la família, la noia no es va presentar a l'hospital i va acabar molt malalta.

Aquesta història seria un tema per a un altre article.

És a dir, que el Codi Penal de Gallardón no acabarà amb l'avortament. La que vulgui avortar o provarà d'introduir-se ruda, o julivert, o farigola, o dent de lleó, o herba de Sant Joan, o càpsules d'oli d'onagra... o una barreja de tot l'anterior, per la vagina. O, si és una noia amb recursos, podrà aconseguir que un metge confirmi que la seva salut psíquica perilla, o se n'anirà a Londres.

Però les dones seguiran avortant. Se seguirà avortant.

Se seguirà avortant perquè, segons la nova llei de desnonaments del PP, si ets mare soltera, cobres 600 euros i tens una hipoteca de 900, te'n vas al carrer, així de simple. I el teu fill amb tu. Val més que avortis.

Se seguirà avortant perquè als senyors del PP els interessa molt el dret a la vida, però un cop nascut el nen la protecció de la infància els la bufa. Altre cop, així de simple.

Se seguirà avortant perquè el govern del PP es resisteix a ampliar l'educació sexual a les escoles i a facilitar anticonceptius als adolescents, i s'oposa, per tant, a prendre mesures que reduirien notablement la taxa d'avortaments adolescents.

Se seguirà avortant perquè les xifres de l'avortament entre adolescents s'han duplicat en l'última dècada. I seguiran en alça.

Se seguirà avortant perquè el govern del PP s'oposa a eliminar les retallades a la llei de dependència i a tornar a la situació prèvia. Se seguirà avortant perquè qualsevol dona que sàpiga que tindrà un fill amb problemes probablement avortarà, perquè entendrà que no podrà mantenir-lo i que no rebrà ajuda.

La hipocresia i la perversitat de l'assumpte és que aquest PP que s'oposa a l'avortament s'oposa alhora a les mesures que podrien reduir dràsticament la taxa d'avortament.

La cirereta d'aquesta situació hipòcrita és que aquest Codi Penal no ens deixa avortar, però ens deixa ser putes. La reforma del Codi n'ha eliminat el concepte explotació sexual i hi ha afegit dues condicions que a la pràctica legalitzen el proxenetisme i els grans bordells com els que es volien instal·lar a Eurovegas.

Però aquest seria un tema per a un altre article.

El tema de l'avortament no és més que una cortina de fum.

La llei del PP no impedirà que cap dona avorti. Com la llei a Mèxic no ha impedit mai que a Mèxic se suïcidin (i a la pràctica, que jo sàpiga, tampoc ha enviat cap suïcida a la presó).

Però la comparació no podria ser més escaient. Si un govern volgués de debò eliminar la taxa de suïcidi entre la seva població, el que hauria de fer no és penar el suïcida, sinó, a través del seu ministeri de Salut, iniciar accions per a la prevenció del suïcidi que incloguessin la distribució de material informatiu, la realització d'espots publicitaris i la capacitació dels equips de psicòlegs públics per tractar pacients depressius en risc de suïcidi.

De la mateixa manera, si aquest govern de debò volgués reduir la taxa d'avortaments, hauria de distribuir als col·legis material informatiu sobre anticoncepció, iniciar campanyes d'informació sobre aquest tema i no retallar ajudes a la dependència. I, posats a fer, crec que, en lloc de subvencionar corrides i deveses, es podrien subvencionar guarderies.

Aquesta llei no evitarà cap avortament. Se seguirà avortant a Espanya, tant o més que fins ara. La polèmica de la llei de l'avortament funciona com una cortina de fum que oculta temes igualment seriosos.

El senyor Gallardón ha aconseguit que es parli molt de l'avortament i molt poc sobre el fet vergonyós que el seu Codi Penal ha oblidat endurir les penes per corrupció i ha oblidat la reclamació que els delictes per corrupció no prescriguin.

A la pràctica, si deus diners al banc tens un problema per a tota la vida. Si robes diners als contribuents, en tens prou tenint amics jutges que es vagin inhibint (com va passar en el cas de Fabra, en què es van inhibir fins a nou jutges) per embolicar la troca i que tot quedi en res, com és presumible que succeeixi en tants casos.

Però aquest seria un tema per a un altre article.

I algú l'hauria escriure.

Ja.