Per què em dol tant ser espanyola

Fins abans-d'ahir jo sempre repetia el mateix. Estic a favor d'un referèndum per la independència de Catalunya, però si es fes, jo advocaria pel no. És una postura molt llarga d'explicar i que requeriria un altre article. En qualsevol cas, abans-d'ahir, per primera vegada, vaig entendre el sentiment independentista català. Perquè diumenge em vaig avergonyir fins al moll de l'os de ser espanyola. De tenir DNI espanyol i de viatjar amb passaport espanyol.

Fa anys els Goya se celebraven a Ifema, al recinte firal Juan Carlos I, que és un espai ampli, lluminós, còmode. Per raons de pressupost la gala s'ha hagut de traslladar a un hotel, i semblaria que, en lloc dels Goya, un va al casament de la filla d'un regidor d'Urbanisme d'un poble de la costa alacantina. Fa anys, quan arribaves a la gala, t'oferien una copa de xampany. Aquest cop havies de pagar-te les copes. Quan vaig comentar aquest fet a Twitter em van dir de tot menys bonica. (Ah, per cert, jo, personalment, no he rebut ni un euro de diner públic en tota la meva vida. I treballo des dels 18 anys. Ja fa trenta anys que treballo, i que cotitzo. Pago 300 euros al mes com a autònoma. Em multen per treballar. No em digui gandula.)

¿Com m'atrevia jo a exigir que em paguessin les copes tots els espanyols?, em deien. Ignorants. Perquè la gala no es paga amb els diners de tots els espanyols, sinó amb els dels drets de retransmissió de TVE -i tenint en compte que aquesta retransmissió aconsegueix pics d'audiència, es paga molt, molt barat- i amb patrocinadors. I després van carregar contra mi perquè el cinema espanyol rep subvenció.

El diari Abc, aquest que va iniciar la tendència de criticar el cinema espanyol perquè rep subvenció, és el diari més subvencionat d'Espanya. Ja vaig explicar aquí mateix que es va beneficiar de les subvencions que va perdre El Mundo quan PerroJota va començar a criticar el PP. També vaig parlar de les festasses que munta aquest diari, i que sí que es paguen amb diners de tots els espanyols. Cap gala dels Goya és mai tan luxosa ni compta amb tal càtering.

El PP es va endur 120 milions d'euros públics el 2011, més del doble que els cineastes. Enfront del 3% d'ingressos per subvenció del cinema, el PP es manté en un 90% gràcies a subvencions.

La patronal CEOE rebrà 400 milions en subvencions. El cinema espanyol, 50.

El cinema va donar feina directa a gairebé deu mil persones a Espanya. Tants llocs de treball com els que genera la Peugeot Citroën, però aquesta empresa va rebre l'any passat 66 milions d'euros.

A Espanya tres mil milions d'euros van a subvencions: ramaderia, mineria, agricultura, automòbil, elèctriques, telecos, mitjans de comunicació... Però només es critiquen les subvencions que rep el cinema.

Espanya és gairebé l'únic país de la UE en què el cinema paga el màxim tipus d'IVA, en comptes d'un tipus reduït pel seu interès cultural. Un 21% enfront del 4% francès.

El ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, no només ha apujat l'IVA, no només està rebaixant les noves subvencions, sinó que no està pagant les ajudes que ell mateix va concedir l'any passat. Molts productors van sol·licitar crèdits al seu nom per avançar. El govern no paga, el banc executa els avals, els productors s'arruïnen.

Aquest ministre es va permetre no anar a la gala dels Goya, un gest que a França li hauria costat la destitució de manera fulminant. Com va dir molt bé Mariano Barroso, ¿us imagineu que el ministre de Defensa no acudís a la desfilada de les forces armades o a la Pasqua Militar?

Diumenge em vaig adonar que Espanya és un país que menysprea la cultura, que la maltracta, que la vexa i que la insulta. Un país que ha inhabilitat Elpidio Silva, però que salvarà una infanta que ha robat -presumptament- una pasta que no necessitava i l'ha pres a uns nens discapacitats que sí que la necessitaven. Un país que gasta més en cotxes oficials que en cinema -63 milions-. Que gasta deu vegades més a matar animals innocents que en cinema -564 milions a l'any de subvenció a la tauromàquia.

No he sentit mai un català que critiqués Bigas Luna, Balagueró, Francesc Bellmunt, Agustí Villaronga , Ventura Pons, Kike Maíllo, Cesc Gay, els Baiona, la Coixet. No els diuen vividors ni ganduls ni oportunistes. No m'imagino que el conseller de Cultura es permetés no anar a la gala dels premis Gaudí. De fet, quan vivia a Catalunya em trobava el conseller a tots els actes. I per això, precisament, abans-d'ahir, per primera vegada, vaig entendre els independentistes catalans.

En fi, m'agradaria que si queda algun espanyol que de veritat estimi el seu país, m'agradaria, dic, que s'aturi a pensar que un país sense cultura és un país esclau. Un país sense cultura és un país sense identitat ni esperit crític, fàcil de dirigir i manipular. La cultura és la primera a ser retallada. I una persona que de veritat estimés al seu país, i apostés per ell, no hauria de permetre que passés una cosa així.