LA CRISI DEL BIPARTIDISME
Misc 27/10/2013

Rosa Díez es prepara per tenir la clau de la governabilitat el 2015

UPyD celebrarà el seu segon congrés sense oposició interna a la seva líder

i
M. Eugènia Quetglas
3 min
Rosa Díez es prepara per tenir  la clau de la governabilitat el 2015 El dret a decidir,  "de tots els espanyols"

MadridRosa Díez aspira a aconseguir la clau de la governabilitat en les eleccions a les Corts del 2015. Les enquestes apunten que ja acaricia el somni, però sap que per fer-se realitat ha de superar una dura cursa d'obstacles d'aquí a la convocatòria de les generals. Els dies 1, 2 i 3 de novembre greixarà la maquinària del partit amb un segon congrés que la tornarà a coronar com a líder indiscutible de la formació. El seu personalisme és un dels pilars d'UPyD. Ningú s'ha atrevit a presentar una candidatura alternativa a Díez, els seus oponents han abandonat el partit. Ara l'única incògnita per resoldre en aquest conclave és saber amb quin tant per cent consolidarà el seu lideratge intern.

A principis de setmana Díez va respectar els aspectes protocol·laris i va presentar oficialment la seva candidatura. Allà va deixar clar que la seva gran aspiració és trencar el bipartidisme i donar validesa als sondejos que li reserven el poder de decidir qui serà el llogater de la Moncloa durant la pròxima legislatura, tot i que es va oblidar d'un detall rellevant com és el fet que IU també podria ser decisiva si sumés prou majoria amb el PSOE. L'exsocialista es va quedar amb el primer escenari per afirmar que, quan s'hagi d'obrir el ball de les negociacions, per a UPyD l'element important no serà "la parella de ball", sinó la "música", és a dir, el programa a negociar. Díez és conscient que si s'analitzen les votacions que hi ha hagut al Congrés d'ençà que el PP governa, tothom dóna per fet que cediria els seus escons a un govern popular, i per això va recordar que en les eleccions asturianes -contra tot pronòstic- UPyD va facilitar la formació d'un govern socialista. Deixava així totes les portes obertes fins que els ciutadans parlin a través de les urnes.

El creixement d'UPyD des que va néixer, fa sis anys, ha estat espectacular. Ha aconseguit cinc escons al Congrés, representació als Parlaments de Madrid, Astúries i el País Basc i cinc regidors a l'Ajuntament de Madrid. La seva gran assignatura pendent segueix sent Catalunya, on Ciutadans té absorbit el votant potencial d'UPyD. La combinació del fort personalisme dels seus líders i que cap de les dues formacions vol renunciar a les seves sigles ha fet inviable un acord entre elles.

Fins ara, per a Díez, anar separats significava només renunciar a la lluita d'alguns dels 47 escons catalans que hi ha al Congrés, però si no arriba a una mena d'aliança amb el president de Ciutadans, Albert Rivera, se li poden complicar les seves aspiracions. Rivera ha posat en marxa la plataforma Movimiento Ciudadanoi podria convertir-la en un partit d'àmbit estatal. Més enllà de prendre-li algun escó, pot fragmentar el vot de tal manera que faci que tots dos perdin els diputats en litigi a favor d'una altra formació.

Ciutadans a Madrid

Ahir la plataforma de Rivera es va presentar en societat a Madrid. L'organització hi esperava unes 800 persones, i n'hi van assistir 1.500. El líder de Ciutadans va seguir jugant a no confessar els seus plans, però escoltant les seves paraules ja no deixa marge al dubte. Va assegurar que les reformes estructurals que necessita l'Estat s'aconseguiran "a les bones" -executant-les el govern espanyol- o "a les urnes", quan Movimiento Ciudadano es constitueixi en un partit.

El dret a decidir, "de tots els espanyols"

UPyD es declara ideològicament "no nacionalista", tot i que defensa amb ungles i dents el concepte de nació espanyola. De fet, la setmana que ve presentarà una moció al Congrés de Diputats amb què vol que es proclami de manera "contundent i definitiva" que el dret a decidir a què aspiren els catalans és "de tots els espanyols", ja que, si no, suposaria esmicolar "el cos de la ciutadania espanyola". A més, UPyD vol que es reafirmin els articles de la Constitució que proclamen que Espanya es constitueix com un estat social i democràtic de dret i que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol.

stats