AMB LA M DE MADRID

El trampolí de Mesquida

Una suggerent convocatòria va arribar la setmana passada a totes les redaccions de l'Estat. Demà una nova plataforma ciutadana irromprà en el panorama sociopolític al Círculo de Bellas Artes de Madrid. Serà el tercer projecte que es presenta els darrers dies que convida els ciutadans a cavil·lar, a analitzar el moment actual fugint de l'enfaixat partidista. Aquesta plataforma té un valor afegit, i és que el seu portaveu serà el socialista Joan Mesquida.

Plataforma trampolí. La paradoxa és que tot i presentar-se com una plataforma "per fer realitat les necessitats dels ciutadans", l'interès periodístic no és altre que anar a comprovar si Mesquida s'atreveix a fer la passa, com ha deixat caure a més de dos periodistes, i demà es proclama el primer candidat oficial a les primàries del PSOE.

Cercant la notícia.Teories, no en falten. Amb el paper a la mà de la convocatòria ningú no llegia "un grup de ciutadans de distintes sensibilitats polítiques hem deixat enrere la nostra indignació i ja feim passes per construir alternatives i idees que es puguin portar a terme a la política espanyola", sinó que els ulls anaven automàticament dos paràgrafs més endavant, on deia: "L'equip arrenca ja amb il·lusió i el lideratge d'algú que, malgrat que avui viu a Mallorca treballant com a funcionari, té una bona experiència política: Juan Mesquida".

Preguntes obertes. Deixant de banda que amb aquest redactat sembla un miracle poder viure a Mallorca i tenir experiència política, l'enfilall d'interrogants sobre el futur de Mesquida i el PSOE no té fi. Demanarà l'excedència de l'Ajuntament de Calvià? Ho sap qui va ser el seu ministre i gran valedor, Alfredo Pérez Rubalcaba? És una estratègia i en realitat és el tapat de l'executiva socialista? Pensa deixar l'afiliació socialista i presentar unes noves sigles?

Primàries complicades. Costa veure quina és la seva intenció. El que és cert és que si té aspiracions a liderar el PSOE o a ser candidat a presidir el govern central, ha de començar a fer parròquia. Si la lluita és interna, ho tindrà difícil per accedir a la secretaria general amb Patxi López de rival. Si el seu somni és arribar a la Moncloa i les primàries s'obren a simpatitzants, li poden aparèixer dos contrincants de pinyol vermell: Eduardo Madina i Carme Chacón. L'exministra de Defensa ha esgotat pràcticament tots els suports interns però, més enllà de la seu socialista, continua sent molt popular.

Què nom? La convocatòria també dóna peu a una darrera pregunta. Per què Juan Mesquida? No havíem quedat que els noms no es traduïen? Com pot ser que quan era el director general de la Policia i la Guàrdia Civil fos Joan i ara es presenti com a Juan? Tothom és lliure de fer-se dir com vulgui. També és vera que abans els mallorquins, quan parlàvem en castellà, traduíem el nom pensant que era el correcte, però això forma part de la història. El nom és en castellà o en català i així de per vida. Esperem que sigui una errada ortogràfica o un simple desig de Mesquida i no s'hagi fet per agradar més del compte a alguns de la Península que els costa entendre que a Mallorca conviuen dues realitats i que a la Part Forana fer-se dir Juan és l'excepció.