Batet concentra els atacs d’un debat amb treva independentista

El Procés monopolitza la discussió entre els sis partits catalans, en què també rep TV3

Tots els debats s’assemblen entre ells, però cada debat marca tendència a la seva manera. En els tres debats que s’han vist aquesta setmana, els favorits han concentrat els atacs i els que cauen ho han demostrat mostrant-se nerviosos. Tot i això, les conseqüències dels debats entre candidats espanyols de dilluns i dimarts i el debat d’ahir a TV3 són diferents. Si els que van mantenir els quatre candidats estatals van deixar Pedro Sánchez observant des de la distància la batalla entre els líders de les dretes, el català va erigir Mertixell Batet en el rival a batre.

El Procés va monopolitzar gairebé els primers 90 minuts del programa i va mostrar que els dos blocs amb què s’explicava la realitat política catalana ja són tres. D’una banda, els independentistes, que van centrar-se en la defensa i no van exhibir, així, les seves diferències estratègiques. Als antípodes, Ciutadans i PP, instal·lats en la denúncia del “cop d’Estat”. I al mig, el PSC i els comuns, partidaris de reformes (més tímides els uns, més profundes els altres) per trobar una solució al conflicte.

Evitant respondre qualsevol pregunta concreta, Batet va intentar mostrar-se igual de ferma contra l’independentisme que contra PP i Ciutadans.“Nosaltres no volem ni conflictes ni sortir fora de la legalitat”, va argumentar tot assenyalant uns per “sortir de la legalitat” i els altres per frenar la recerca de consensos. “Posen en perilla la convivència”, va dir als dos bàndols. Per la ministra va ser impossible mantenir-se en un segon pla, ja que els dards anaven contra ella des de totes bandes. Com a exemple, el moment en què Gabriel Rufián va interrogar-la explícitament sobre si considerava just l’empresonament de Jordi Cuixart. Mentre la socialista titubejava amb la resposta, el republicà li retreia que fugís d’estudi, i Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo la criticaven per no defensar els jutges.

La pressió del flanc independentista va arribar amb més intensitat per part de Gabriel Rufián (ERC), més cómode en el format, que de Laura Borràs (JxCat). Entre ells, això sí, hi va haver pau. El republicà va seguir fidel al guió de la seva campanya i va centrar els atacs en el bloc del 155, esforçant-se a incloure-hi el PSC. L’exconsellera va obviar qualsevol retret a ERC davant del públic de TV3 per centrar-se en PP i Cs.

Rufián també va buscar el cos a cos amb el candidat dels comuns, Jaume Asens, que en general va estar desdibuixat en el debat, cosa que mostra el pas d’En Comú Podem de ser favorit el 2015 i 2016 a optar a ser com a molt quarta força. A les crítiques del republicà sobre la manca de compromís amb l’autodeterminació -“sou molt valents defensant-la en campanya, no al Congrés”-, Asens va respondre recordant les giragonses d’ERC amb el full de ruta independentista. També va intentar carregar contra Meritxell Batet, però les seves referències al diàleg “buit de contingut” i a la necessitat de votar Podem per equilibrar un govern del PSOE van rebre la ignorància de la socialista.

Arrimadas i De Toledo van obviar la batalla de la dreta que s’està vivint a l’Estat. Van deixar que les crítiques entre elles s’haguesisn de llegir entre línies i van centrar-se en el combat contra els independentistes (fins a deu vegadesvan parlar de “cop d’Estat”) i en assenyalar Batet. Per fer-ho, van reproduir el guió de Pablo Casado i Albert Rivera contra Pedro Sánchez, dibuixant un PSC entregat als independentistes i decidit a indultar els presos. “Fa pudor d’indult”, va concloure Arrimadas.

Les dues van calcar algunes intervencions, com a l’inici, carregant contra TV3 per la “manipulació”. “És vostè el conseller de Propaganda”, li va etzibar Arrimadas al moderador, Vicent Sanchis, mentre exhibia un cartell amb una carta de dimissió per al director de la cadena pública. Per la seva banda, Rufián i Borràs van defensar la cadena pública i els seus treballadors.

En el tram final, el Procés va deixar pas a l’economia, mantenint la intensitat. El canvi de tema va ser un miratge en temps de descompte, com el d’una campanya que viu ja els minuts finals i decisius.

L'1x1 del debat

Asens: intermitent

Absent sempre que pujava la temperatura del debat, va limitar-se a intervenir quan era el seu torn sense erigir-se mai en protagonista

Rufián: bregat

Acostumat als debats més durs, va baixar al fang en el duel amb Arrimadas i De Toledo, amb qui, tanmateix, es va oferir a dialogar

Borràs: batalladora

Va entrar al cos a cos amb Arrimadas i De Toledo responent als seus atacs. Va buscar també la confrontació amb Batet

Batet: atacada

Atacada des de tots els fronts, va intentar esquivar els cops evitant respondre sobre els indults o els seus girs amb el dret a decidir

Arrimadas: desplaçada

Superada per De Toledo, va intentar fer-se lloc exhibint attrezzo com llaços grocs arrencats i una carta de dimissió per a Sanchis

De Toledo: bel·licosa

Va arrencar disparant contra tothom -també contra Sanchis- i ja no va parar. Va eclipsar Arrimadas en el cos a cos amb Batet