VIDA REGALADA
Misc 22/08/2019

Espiritualitat ‘pija’ (i 2)

"La nena de casa bona vol descobrir quina és la fórmula de la tranquil·litat tercermundista"

i
Marc Giró
2 min
Vida regalada Espiritualitat ‘pija’ (i 2)

BARCELONAQuan arriba el setembre és força habitual creuar-se amb alguna nena de casa bona a Francesc Macià (ella encara en diu Calvo Sotelo) i que, després del muac-muac i del “Que morena estàs, punyetera” de rigor, a la pregunta “Què tal l’estiu? Has estat a Cadaqués?” ella contesti: “Buà, brutal, he estat a l’Índia en un viaje que organitzava el padre Ángel. Al principi dubtava perquè a mi m’encanta Cadaqués, ens trobem tots a la torre i ve el Ricky amb les nenes de Londres i el barco i tal… Però mira, al final la mamà va insistir i com que jo estava pochita per allò del Jaime em vai animar. Torno como nueva, he après un montón. En aquests llocs et trobes a tu mateixa, i entens lu privilegiada que ets, ¿oi? Ara tinc unes altres prioritats. Si tens l’oportunitat, tens que anar, t’ho dic”.

Després, la renovada nena de casa bona afegeix que aquella gent (es refereix als indis, clarament) tenen “una pau interior, una tranquil·litat i una alegria de viure espectaculars”, i afegeix “ sin tener nada ”. Constatar aquest fet, que no tenen res però estan estupendament, fa que al tornar no es plantegi fer res per ajudar-los però sí alguna cosa per ajudar-se, un cop més, a ella mateixa. La nena de casa bona vol descobrir quina és la fórmula de la tranquil·litat tercermundista i com es pot aplicar al seu cas: seria la pera encaixar la pau interior d’aquells desgraciats amb el seu brillant modus vivendi, oi? Segons ella, l’experiència l’ha canviada “profundament” (ho diu dues vegades perquè et quedi clar), i deu tenir raó que el canvi és profund perquè en la superfície diries que segueix sent la mateixa: la mateixa que fa dringar les polseretes d’or movent lleument els seus finíssims canells, la mateixa que segueix airejant la cabellera pentinada a cal Víctor Toro i la mateixa que porta la vida atribolada de sempre. “ Te dejo, cariño, que he d’anar a l’abogado a firmar una cosa que m’ha demanat el papà i després a encarregar unes teles a Gancedo. Bye, muac. Ens veiem al Polo? Jo fa que no hi vai tres mesos… Clar, amb el verano pel mig, impossible”.

stats