Seny, treball i llibertat (2)

L'ARA acaba de publicar dues entrevistes molt diferents al voltant del turisme; la primera (19/4/13) a Raimon Martínez Fraile, exsecretari d'estat de Turisme, i la segona (20/4/13) a Miquel Àngel March, líder del potent grup ecologista balear GOB.

Martínez Fraile es desfeia en elogis al paper del turisme en la nostra economia: "És la primera indústria a tot arreu. Nosaltres, amb el turisme, tenim petroli"; defensava el potencial del Saloufest: "Són 39.000 nanos que vénen a fer esport no reglat de dia i a la nit surten [...]. No ens podem permetre [...] perdre ni un sol lloc de treball", i, finalment, utilitzava l'eficaç recurs de les comparacions internacionals: "En un país com Àustria, que ja voldríem nosaltres tenir l'economia d'aquest país, el turisme és gairebé el 40% de l'economia".

El menys que es pot dir d'aquestes manifestacions és que són exagerades. Petroli? Deu ser de baixa qualitat, perquè des del 2000 la xifra de turistes estrangers que ens visita ha augmentat en la increïble proporció del 62% i el que es gasten aquí ha passat del 5% de la nostra producció al... 5%. Llocs de treball? L'anàlisi de les estadístiques d'afiliació a la Seguretat Social permet comprovar que l'augment del nombre d'espanyols ocupats en el sector turístic en aquests dotze anys ha estat... negatiu. Àustria depenent del turisme? Segons l'OCDE -que és l'organització que es dedica a aquest tema- la contribució del turisme a la seva economia és del 5,3%, menys de la meitat del pes que té en la nostra.

En definitiva, una visió més ponderada del paper del turisme a Catalunya ens porta a concloure que és una sort comptar amb aquesta branca d'activitat, però que la seva evolució en la darrera dècada ha estat caracteritzada per la degradació, de manera que el nombre de visitants ha augmentat molt sense que ho hagi fet el seu impacte econòmic, i que els estrangers han substituït els espanyols en els llocs de treball perquè cada vegada els paguem pitjor. El rendiment que en traiem és baixíssim: Àustria dedica menys de la meitat d'esforç que nosaltres (mesurat en proporció de la força laboral dedicada) per obtenir aproximadament els mateixos ingressos. Francament, em resulta impossible coincidir amb Martínez Fraile en la simpatia per molt del turisme que ens visita, i en particular pel que respon al perfil del Saloufest: en la meva opinió, són gent que molesta molt i gasta poc.

Més ponderat em sembla March quan manifesta: "El veritable turisme sostenible és millorar el que tenim [...]. S'ha d'afegir valor al que hi ha sense augmentar places turístiques. Ja tenim prou atractius i no calen més camps de golf, hotels ni parcs temàtics". Val a dir que el turisme pesa en l'economia balear -allà sí- un 40%, i que aquesta hiperdependència ha passat factura: la renda per càpita ha caigut un 10% des de l'any 2000 (mentre la mitjana espanyola pujava un 3%, i la d'Àustria un 13%) i de ser la segona comunitat més productiva d'Espanya ha passat... a la setena! Petroli?

En el meu article de la setmana passada posava Suïssa com a exemple de país que gestiona els seus afers millor que nosaltres, i crec que aquesta referència és també vàlida avui. Suïssa, com Àustria, té un sector turístic potent i molt productiu. ¿Ens podem imaginar un exsecretari d'estat suís lloant les virtuts del turisme de patacada i, concretament, del Saloufest? No. ¿Ens podem imaginar aquest mateix exsecretari fent les manifestacions que aquí fa un líder ecologista? Sí. Heus aquí la diferència entre Suïssa i nosaltres. Aquí estem disposats a degradar el paisatge i els salaris per atraure més i més turistes sense fer números; allà volen turistes, per descomptat, però no a qualsevol preu. Fa anys vaig ser a Munic durant l'Oktoberfest i els meus amfitrions m'hi van portar; hi vaig trobar massa ordre, la veritat, però si haig de triar entre allò i el Saloufest per al meu país, prefereixo mil vegades allò.

No voldria ser injust amb Martínez Fraile, perquè en la seva entrevista també manifestava que "en relació al turisme exterior [...] fins i tot es poden apujar els preus"; el mateix, amb altres paraules, que deia March. Sí senyor, cal dir-ho alt i clar: el que hem de fer amb el turisme és apujar els preus, perquè només així el podrem convertir en petroli i només així podrà pagar els salaris que considerem dignes dels nostres fills. Dissortadament, els editors de l'ARA, víctimes de la ceguera general, titulaven l'entrevista amb un "El turisme ha d'ajustar marges" que és exactament el contrari del que constitueix l'interès públic... i del que deia Martínez Fraile.