20/06/2016

Municipalitzar (o no) els serveis

3 min

No són pocs els ajuntaments que des de les eleccions locals del maig del 2015 s’han manifestat a favor de municipalitzar serveis que actualment tenen contractats a empreses privades. Els ajuntaments en qüestió sospiten que la col·laboració público-privada afavoreix els privats en perjudici dels ciutadans.

La sospita té els seus fonaments. A totes les administracions s’han donat i es donen casos d’enriquiment privat a remolc del sector públic, una praxi que es coneix amb l’anglicisme crony capitalism (capitalisme clientelar, capitalisme de col·legues; a Espanya batejat també com a capitalisme castís, entre d’altres), referit a aquells empresaris que fan negoci basant-se en els bons contactes que tenen amb el món polític. Aquest sector econòmic està tan estès i reconegut que el setmanari The Economist en publica un índex mundial de manera periòdica. És un fenomen que té una estreta relació amb el que alguns autors han anomenat les elits extractives. Aquestes elits han existit de sempre a Espanya, també en democràcia, i van mostrar una de les cares més descarnades quan es van repartir el pastís de la banca pública, la telefonia, l’electricitat, etcètera, beneficiant amics i coneguts. I, de passada, fent que alguns càrrecs polítics que al seu moment les van propiciar després circulessin per les portes giratòries. L’obra pública espanyola de les últimes dècades ho il·lustra bé tot plegat. Si a l’enriquiment immoral s’hi afegeix la demagògia de criminalitzar les empreses i el fet que obtinguin beneficis, resulta del tot lògic que hi hagi moviments polítics que proposin revertir la privatització de serveis públics.

Aplicat a l’àmbit local, això es concreta en propostes de municipalitzar serveis públics que ara es presten a través de concessions. Des del subministrament d’aigua potable fins a la neteja viària, passant per la recollida de residus urbans, el manteniment de l’enllumenat públic, els tanatoris, les zones blaves, els serveis d’atenció domiciliària i altres. ¿Cal seguir externalitzant-los o bé els hem d’internalitzar (prestació directa)?

Els arguments que s’esgrimeixen per municipalitzar són diversos. Els dominants són d’ordre econòmic: com que l’ajuntament no persegueix el benefici, els preus no seran tan alts i el seu valor revertirà en la població; municipalitzant, el control de l’activitat de gestió serà directe, i s’evitaran més fàcilment desviacions. L’economia de l’externalització és tan important que la UE ha establert directives per fer les coses de la manera més racional i transparent possible (2014/23/UE, de 178 pàgines, i 2014/24/UE, de 64 pàgines, per exemple, que sigui dit de passada Espanya encara no ha transposat), i fixin-se precisament que alguns dels partits municipalitzadors són antieuropeus. Un altre tipus d’argument és de caràcter filosòfic: cal recuperar els serveis per al bé comú, sense interferències d’agents que es guien per l’afany de lucre i propensos a les conductes oportunistes que busquen extreure rendes del conjunt de la població.

En coherència amb aquests arguments s’entén que, en el mateix moviment, s’hi trobin els que preconitzen que en l’externalització els ajuntaments donin prioritat a entitats d’iniciativa social. Finalment, un altre tipus d’argument, més aviat naïf, és la protecció dels treballadors, atès que s’interpreta que massa sovint les empreses privades no respecten els drets de subrogació i paguen salaris considerats indignes, entre altres coses. Però això no es combat per la via de municipalitzar.

Més enllà d’ideologies, la decisió sobre municipalitzar serveis no pot passar per alt el que volen els ciutadans, és a dir, que el seu ajuntament proporcioni serveis de la màxima qualitat (eficàcia) i al mínim cost possible (eficiència), encara que això pugui significar que els que els presten facin beneficis. Volem carrers nets pagant les mínimes taxes i no ens importa si el personal és de l’ajuntament o d’una empresa privada. Volem aigua de la màxima qualitat i al mínim preu possible. I tot això ho ha de fer aquell que ho faci millor, sigui públic o sigui privat.

Fer-nos creure que els privats són dolents perquè fan beneficis és un disbarat. Fer-nos creure que els privats s’aprofiten de fer contractes que els són favorables no és problema dels privats, és problema de la capacitat i habilitat de l’ajuntament a l’hora de dissenyar bons contractes i de fer-los complir. I no cal dir que si s’externalitza cal fer-ho amb total transparència i assegurant que hi ha competència real entre candidats.

I, òbviament, si el mateix municipi és qui pot prestar millor el servei, endavant.

stats