Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Diumenge de bojos a Cuatro

Mirar Cuatro els diumenges a la nit és garantia de perplexitat i pessimisme televisiu. L'esperpent nocturn comença amb Frank de la jungla . Aquest últim dia es passejava pel desert de Gobi espantant els camells a crits. És un home mancat de recursos intel·lectuals que per explicar com mengen herba els camells es posa de quatre grapes a terra, obra la boca i mossega les fulles tot dient: " Abrir y morder. Abrir y morder ". Ocupa una barraca habitada per uns mongols, a qui presenta simplement com " son muy simpáticos ". Els envaeix la llar amb fatxenderia. Els amfitrions estan cohibits. En castellà perquè no l'entenguin en Frank comenta que dormiran " todos juntos, tirándonos pedos para estar calentitos ". Continuant amb aquesta fixació de Cuatro per explicar el món amb aquest espanyolocentrisme vanitós, després és el torn de Jesús Calleja. L'aventurer va utilitzar els tibetans com titelles. Banalitzant el valor de la felicitat en els budistes els dóna instruccions per baixar una muntanya cridant " I'm very happy! " Els tracta amb una indulgència que evidencia una superioritat de raça i cultura vergonyosa. Recordant que el patrocina la seva comunitat crida: " ¡Esto es bonito pero Castilla y León lo es más! " L'objectiu de Calleja és trobar el ieti. Amb la càmera ens en mostra les petjades i diu que l'ha sentit udolar. La barra que té en mentir és descarnada. Fa mil anys que ens prenen el pèl amb aquest monstre i no té cap mena de rubor a fer creure que s'hi està acostant com si fos un documental.

La nit culmina amb Cuarto milenio , que dedicaven al misteriós cas de Los niños del cubo : els fantasmes dels nens que van morir calcinats al càmping dels Alfacs. Unes dramatitzacions absolutament sinistres de nens de cara negra creuant de nit la N-340. Va ser terrible. És preocupant com la cadena va filtrant un punt de vista retrògrad, egòlatra i perillós de l'entorn que cala en l'audiència més vulnerable.

Riure, malgrat tot