Gestionar els minuts a pes, la inversió de Martino

BarcelonaAmb un ull Tata Martino mira la jornada passada i els minuts acumulats dels seus jugadors. Amb l'altre, preveu el pròxim compromís i intueix el desgast dels seus futbolistes. I amb la mirada completa afronta les exigències del partit que ocupa el seu Barça, un Barça que el tècnic argentí està gestionant amb la calculadora, repartint a pes minuts i protagonismes. I, de moment, ho està fent amb èxit.

La fórmula de les rotacions no és nova, però Tata Martino l'està exagerant sense mirar noms ni cognoms, intuint escenaris de partit i, per tant, necessitats en les alineacions. Les jerarquies importen poc perquè mana la taula de minuts. Equilibrar les energies és la inversió de l'entrenador blaugrana en aquest inici de temporada, amb l'esperança de recollir els fruits en el tram decisiu del curs. "Tot això té com a intenció comptar amb la totalitat dels jugadors en bona forma al final de cada competició", va explicar fa una setmana.

Combinacions infinites

Fer rotacions té una raó purament matemàtica. Martino i els seus ajudants, de fet, són uns amants de l'estadística, uns analistes de números i sensacions. I aquesta lògica futbolística l'estan traslladant a la gestió de la plantilla, fins al punt que després de dos mesos al capdavant de l'equip, no està clar quin és, ara per ara, l'onze ideal del tècnic. L'onze de gala que l'afició se sabia de memòria en altres temporades.

Cada partit és un món. I per a cada partit, Martino combina noms com si fossin ingredients i busqués la poció màgica. Uns dies, Cesc sembla la peça clau de l'engranatge, qui millor ha entès la nova verticalitat que s'imposa. En d'altres, ho és Xavi, per la seva capacitat de control. O Alexis per la seva mobilitat sense pilota. O Neymar com a principal font d'associació amb Messi. O la suma de tots ells.

100% i ganes d'agradar

L'efecte de les rotacions està sent la implicació total d'uns futbolistes que se senten sempre importants -però mai prou importants- i que estan rendint cada partit prop del seu 100%. Com si tinguessin ganes de convèncer el tècnic, d'exigir més minuts o de confirmar el seu lloc fix en l'alineació. En un equip a mig construir, l'estabilitat d'un onze ajuda a trobar l'estil. En un equip amb la idea de joc memoritzada -fins i tot la versió renovada-, moure les peces acaba sent una estratègia per activar-les millor.

En els 12 partits oficials que s'han disputat fins ara (8 de Lliga, 2 de Lliga de Campions i 2 de Supercopa d'Espanya), Gerardo Martino ha plantejat dotze alineacions diferents. No ha repetit cap onze. Deixant de banda la fidelitat que està havent de mostrar amb la seva línia defensiva, per lesions i convicció, la resta de zones del camp les està movent amb total llibertat, repetint molt poc un mateix triangle al mig del camp o una mateixa línia de davanters. Busquets ha jugat acompanyat de Xavi i Iniesta 4 cops, 3 d'Iniesta i Cesc, i 2 de Xavi i Cesc. En paral·lel, Song ha compartit mig del camp amb Xavi i Cesc (2) i amb Xavi i Iniesta (1). Encara no ha provat la fórmula amb Cesc i Iniesta.

A dalt, les alternatives també s'han multiplicat com si fos un joc de probabilitats. Alexis, Messi i Pedro han sigut una aposta ofensiva que s'ha donat 3 vegades, les mateixes que la d'Alexis, Messi i Neymar. L'altre trio repetit ha sigut el que formen Pedro i Neymar amb Messi (2). A partir d'aquí, opcions úniques: Alexis amb Cesc i Pedro; Tello, Neymar i Messi; Pedro, Cesc i Neymar, i l'invent de dissabte amb Alexis, Neymar i Tello.

Tot es mou en una dimensió numèrica, en una gestió transversal del calendari. Amb 15 partits a l'horitzó de les pròximes 10 setmanes (18 si hi sumem les dates FIFA), Martino no vol cap ensurt físic que pugui ser evitable. "Veiem els partits en funció del que ha passat abans i del que hagi de passar després", adverteix. Quan es recuperin Puyol, Alba i Messi, la roda de les rotacions serà completa per seguir mantenint les cames fresques i les ments centrades. És l'estil Martino. Una aposta, de moment, d'èxit.