L'addictiva moda de voler-se superar

BarcelonaSi ell ho pot fer, per què no ho puc intentar jo? Aquest és el punt de partida de gairebé tots els triatletes i l'inici d'una roda que ha convertit aquest esport en una moda addictiva, en un nou paisatge esportiu a les ciutats i en una via de negoci a explotar. Neoprè , transició , finisher o avituallament són paraules que s'han integrat en el vocabulari de molts atletes populars que tenen ganes de superar-se i veuen en aquest esport la competició ideal. "Un triatló és un repte que t'obliga a dominar tres disciplines: natació, ciclisme i atletisme. Té un sistema d'entrenament variat i distret i crea llaços d'amistat en un entorn saludable. Enganxa molt", afirma Sergi Noguera, gerent de la Federació Catalana de Triatló.

Barcelona acollirà aquest diumenge la sisena edició de la Garmin Barcelona Triathlon, la competició de triatló més important d'Espanya i la tercera amb més participació d'Europa, amb més de 5.300 inscrits. En paral·lel, la ciutat participarà el mateix dia en la Challenge Barcelona-Maresme, una prova més exigent però que, amb més de 1.230 participants, també demostra la creixent tirada que té el triatló.

Prop de 40 anys d'història

Tot i que es considera que el triatló neix als anys 20 a França, amb una prova anomenada Els Tres Esports, que va tenir lloc a Joinville-le-Pont, a tocar de París, la història moderna situa en l'any 1974 l'inici del triatló després d'una prova a Califòrnia. Aquelles primeres competicions eren llargues, gairebé inhumanes, amb recorreguts de 3,9 quilòmetres nedant, 180 en bicicleta i una marató (42,2 quilòmetres).

Fer un triatló estava aleshores a l'abast de molt pocs privilegiats i als triatletes els perseguia el mite de ser superhomes. "Uns bojos, fins i tot -reconeix Víctor Dobaño, triatleta des de l'any 1993 i un dels fundadors del CN Prat - Triatló-. A la distància olímpica (1.500 metres nedant, 40 quilòmetres en bicicleta i 10 corrent) se li han afegit distàncies curtes, com l'esprint (750 m de natació, 20 km en bicicleta i 5 corrent) i la superesprint (400 m a l'aigua, 10 km de bicicleta i 2,5 de carrera), que ajuden a iniciar-se. En cinc anys, el triatló ha viscut un boom espectacular", celebra, orgullós però prudent.

Les xifres confirmen les sensacions. El triatló ha multiplicat per 7 les seves llicències a Catalunya en els últims deu anys. L'any 2002 hi havia 744 homes amb fitxa federativa i el 2012 es va tancar amb 4.666. L'efecte també s'ha traduït en més clubs, que han passat dels 34 als 109. "Hem tingut un creixement sostingut en els últims anys i hem anat creant afició de manera progressiva. Potser estem començant a tocar sostre perquè qui era potencialment triatleta ja ho és. La missió serà mantenir les llicències, perquè tot i que hem crescut molt, seguim sent un esport minoritari", analitza Toni Peris, triatleta des del 2006.

Atrevir-se a fer un triatló

Són molts els motius que hi ha al darrere d'aquesta nova moda de fer triatló. Dobaño parla de l'atur, "perquè la gent té més temps lliure per dedicar a l'esport", del creixement de les curses populars i les proves d'ultramuntanya, i la variada oferta de distàncies que hi ha ara en un triatló. Per Peris, que compagina el triatló amb la feina en un gimnàs, una de les claus neix a les sales de spinning i a les cintes de running . "De cop i volta arriba el dia que un dels alumnes s'anima a fer-ne una i ho explica a la resta. I tu veus que qui tens al costat ha acabat un triatló, et compares amb ell i et sents capaç d'intentar-ho tu també. Ho veus humà i li perds la por", explica.

El mateix argument defensa Josep Narro, president de l'equip Infinitri, creat fa un any i tres mesos. "L' spinning ha aproximat la bicicleta a molta gent i ha construït vincles d'amistat amb gent que coincideix al gimnàs cada dia. A més, córrer s'està posant de moda com a opció barata de fer esport". De fet, l'equip Infinitri, amb una vintena d'integrants, s'ha creat seguint aquestes rutines esportives després de la feina. "Som una colla d'amics que trobem en l'esport la nostra vàlvula d'escapament. Vam començar a fer triatlons de manera espontània i vam optar per organitzar-nos". A més de competir, part de la diversió per a ells és dissenyar-se el vestuari.

L'esperit amateur dels nous aficionats al triatló el nota cada dia Peris, que és propietari de la botiga TriEnjoy des del 2010. "El 80% dels que entren a la botiga són gent que comença i vol consell".

L'afició de les noies

Molts d'aquests nous clients són noies. La presència femenina a les llistes d'inscrits s'ha multiplicat per onze des del 2002. Eren 89 i ara són 969. Amb tot, el triatló català té 5.635 llicències, el 24% del total espanyol.

Fer triatló és addictiu. "Fas esport a l'aire lliure, és complet, t'ajuda a tenir un cos molt atlètic i et dóna un plus com a atleta", reconeix Dobaño. Al CN Prat - Triatló, de fet, cada anys accepten nous inscrits. I ja no vénen tots després d'un inici esportiu en clubs de natació, com passava fa uns anys. "Ara vénen de la cultura poliesportiva que s'està consolidant de manera popular. Per a ells el triatló suposa reptes progressius", destaca Noguera, que admet que des de la Federació s'intenta promocionar l'esport des d'edats infantils amb subvenció en arbitratges i preus econòmics.

Rigor i controls

Seguir pautes d'alimentació i entrenaments és bàsic. Hi ha triatletes autodidactes, i d'altres, com a Infinitri, que busquen assessorament extern. Dobaño critica l'eufòria descontrolada dels nous i afegeix la necessitat d'exigir més controls físics per garantir la salut.

"Hi ha un punt de massificació que pot ser perillós -alerta Peris-, però també ha obert negoci. El triatló és un mercat atractiu de gent d'entre 30 i 40 anys amb un nivell adquisitiu mitjà-alt i un estil de vida saludable". I Noguera obre l'impacte més enllà de l'atleta: "Darrere de cada cursa hi ha restaurants i hotels que hi guanyen". Triar un triatló com a destí turístic també és moda. I addictiva. Com diumenge ho serà Barcelona.