Ser més simètrics i no témer el bumerang: les claus de la prèvia del Barça-Lió

BarcelonaCada cop més, la Champions avança decidida a premiar les propostes més valentes (o a castigar les més especuladores), i el Barça-Lió posarà a prova el coratge d'uns i altres. El 0-0 del primer partit dona un lleuger avantatge a l'equip francès, que sap que amb un gol podria traspassar els nervis a l'altre camp i emprendre un exercici de resistència que ja va consumar a França. Però costa d'imaginar un Lió que no vulgui portar mínimament la iniciativa, per la joventut de la plantilla i per l'esperit ofensiu del seu entrenador, i més ara que ha recuperat el seu capità Fekir per a la causa. A Valverde, els dubtes físics de Dembélé li podrien fer descartar l'onze més desequilibrant (en el bon i en el mal sentit) i apostar per una fórmula que plantegi els 90 minuts de menys a més. Estabilitat d'inici fins que sigui el moment d'agitar, d'arriscar.

Aquestes podrien ser les 3 claus del partit.

Simetria ofensiva en l'onze

Sevilla, Madrid i Rayo. Fa dies que Valverde ha hagut d'intervenir per compensar l'atac per la dreta quan l'equip era massa previsible. Guanyar simetria canviant de banda Dembélé i potenciant-lo amb les conduccions de Sergi Roberto (prioritzat en comptes de Semedo) o recuperar el rol obert de Rakitic (sobretot si el francès no entra) van ser solucions que tornen a ser necessàries contra un Lió inestable en fases defensives llargues.

La verticalitat d'Arturo perd en favor d'un peu segur (Arthur o Aleñá) per estabilitzar els inicis, i que mantingui Messi més profund.

Provocar la V i trobar Messi

Un Barça equilibrat i àgil en atac ajudarà a estirar la defensa del Lió, a l'ample i al llarg. A França va faltar concretar aquella última passada que activa Messi entre defensa i pivots, per facilitar-li xut o la conducció a l'àrea.

Assumint que el 4-2-3-1 només serà un recurs i no l'esquema inicial, caldrà un ritme alt de passada i obrir forat per trobar més Messi. Que Suárez enfonsi els centrals (tenen tendència a seguir marca) i que els laterals quedin fixats per dues amenaces fora per dibuixar una V que fereixi el Lió.

Avançar controlant el retrovisor

Si el Lió va atacar poc va ser per la feina defensiva del Barça, concentrat en la pressió inicial (amb salts estratègics sobre els pivots) i tensionat després de pèrdua. Es va vigilar bé Depay i Dembélé, i Traoré va córrer poc. Es va veure poc del Lió que havia fet tremolar el City en transició.

No tenir-li por al que queda a l'esquena i acumular efectius per ajuntar passades a camp contrari serà clau. El perill és que el Lió reprodueixi patrons com els contracops del Sevilla o els 2+1 del Valladolid a l'inici.