Un toc de geni per seguir la ratxa

BarcelonaUna pilota a l'escaire de Manu Lanzarote en un tir lliure indirecte polèmic va donar els tres punts ahir a l'Espanyol al Nuevo Los Cármenes, contra el Granada. Va ser el detall que va decantar la balança en favor dels periquitos en un partit igualat, però van ser moltes altres coses les que van portar l'equip de Javier Aguirre a la victòria. La solidesa defensiva creixent i la capacitat de mutació que comença a tenir l'equip van ser els arguments amb què l'Espanyol va teixir un treballat triomf en terres andaluses. L'acció del gol, precedida d'una cessió més que dubtosa, no hauria d'haver existit. Però l'Espanyol, tot i no tenir gaires ocasions, va ser millor que el Granada en la gestió dels temps del partit.

Va ser madur. I va ser llest. L'Espanyol va plantar-se a Granada decidit a portar el pes, conscient que la seva autoestima actual li permet fer un pas endavant contra els rivals humils i fer alguna cosa més que recollir-se a l'espera del contraatac decisiu. A més, Aguirre sap que, d'inici, molt pocs equips li donaran l'escenari de partit vertical que més a mida li va a aquest Espanyol.

Potser per això va plantejar un canvi posicional al mig del camp per prescindir del mitjapunta i apostar per dos interiors. David López, pletòric, és capaç de donar equilibri defensiu tot sol al davant dels centralsm i Víctor Sánchez, camaleònic, pot intentar empènyer l'equip a l'àrea si té més llibertat ofensiva.

El pla A prepara el terreny al pla B

L'equip es va encallar en alguns trams, espès en la triangulació i sense gaire profunditat. A Simão i Lanzarote els va costar combinar des de fora amb Sergio García, desgastat i sol entre centrals. De fet, la desconnexió del punta periquito, que tampoc va rebre prou suport d'un Abraham discret, va forçar el canvi de plans d'Aguirre, que va recuperar el 4-2-3-1 habitual quan faltava mitja hora de joc. Però ho va fer prescindint del davanter de Bon Pastor, en una decisió atrevida del mexicà.

Tampoc amb el canvi de dibuix va millorar l'aportació ofensiva d'un Espanyol que vivia tranquil en defensa. Al Granada, tot i anar rondant l'àrea de tant en tant, li va faltar qualitat per concretar alguna de les seves arribades. De fet, només un córner que va estar a punt d'empassar-se Kiko Casilla amb un mal blocatge va insinuar l'1-0.

El Granada vivia de l'estratègia. Dels detalls a pilota aturada. Algun altre córner. Alguna falta lateral. Fran Rico, al minut 72, va tenir la segona ocasió dels andalusos, però el seu xut va marxar fregant l'escaire dret.

Una cessió molt protestada

Tres minuts més tard va arribar l'acció clau. Thievy intenta superar la pressió de tres defenses del Granada que acaben prenent-li la pilota, que surt desviada en direcció a porteria. Roberto la recull, convençut, però l'àrbitre xiula cessió i regala una falta indirecta dins l'àrea a l'Espanyol que Lanza, amb un toc de classe, cola per l'escaire per fer el 0-1.

No va haver-hi temps per a més. El Granada ja no va poder concentrar-se. Ighalo, autoexpulsat quan faltaven deu minuts per al final, va acabar d'escenificar una desesperació que l'Espanyol va saber gestionar.