Qüestió de lectures

La visió de la història depèn del fragment que es mira

Ple al Valle de los Caídos. Milers de persones van voler visitar el dictador, presumptament per última vegada, al monument de Patrimonio Nacional que guarda les restes de Francisco Franco. Encara que restes de Franco n'hi ha a tot arreu, vull dir que potser no calia fer l'esforç d'anar cap allà. Són ganes de gastar benzina. "Als morts se'ls ha de deixar en pau", diuen. Jo soc més partidària que els morts ens deixin en pau a nosaltres. També soc més partidària que si els de la Falange fan un acte i les de Femen hi van per protestar, detinguin els de la Falange i no les Femen. Però això és perquè em tira més el feminisme que el feixisme. I la idea de repetir les injustícies de sempre amb els mateixos de sempre em sembla una roda massa poc atractiva per pujar-hi.

Jair Bolsonaro, parlant amb el demòcrata Viktor Orbán, diu que el Brasil no sap el que és una dictadura, a diferència d'Hongria, que va viure la soviètica. El PP està disposat a condemnar el franquisme si es retira la idea boja d'exhumar el dictador i si en la condemna al feixisme s'inclou el comunisme. El PP no sap el que és una dictadura però sí que sap el mal que han fet els comunistes. Per un moment m'ha semblat veure passejar Joseph McCarthy pels passadissos de Génova. La barbàrie, malauradament, és un mal de moltes banderes. Però l'escaqueig del PP respecte al reconeixement de la barbàrie autòctona és molt poc discret. Potser hi tenen a veure els pares fundadors, tan crítics amb el règim que fins i tot hi treballaven. En realitat, sovint és més simple i la visió de la història depèn del fragment que es mira i de les idees anacròniques que mantenen tantes ments actuals. Jo ho entenc. Canviar és una feinada. Pensar la història, aprendre, també. I realment no cal si vas pel món dient "Nosaltres no colonitzàvem, fèiem una Espanya més gran", com ha dit Pablo Casado. A mi grans se'm fan les calces, que es donen. I només dient això ja passo més vergonya que Casado ampliant la base 'allende los mares'.

Veure com la justícia es mostra tan imparcial no ajuda a confiar en els dies que vindran

Més democràcia. Albert Rivera no triomfa al Congrés al costat del PP amb la idea que el govern es comprometi a no indultar els polítics sobiranistes, que no han estat jutjats oficialment però que de tant parlar de l'indult ja són culpables de tot. Rivera diu que si Calvo Sotelo no va indultar Tejero ja em diràs per què s'ha de fer ara, en aquest altre cop d'estat que ha patit la democràcia espanyola. Ciutadans no pot viure sense confrontació, no tindria raó de ser. Així que si creuen que va ser un cop d'estat, jo crec que és millor no portar-los la contrària. Encara que la relació entre posar urnes i un cop d'estat no la veig. Deuen haver estudiat el mateix llibre que Pablo Casado. Un amb els fulls grocs que fa venir esgarrifances. O encara pitjor, deu ser cosa de màsters. El que sembla clar és que per no parlar dels veritables cops d'estat se n'inventen allà on no n'hi ha. Veure com la justícia es mostra tan imparcial no ajuda a confiar en els dies que vindran. Tampoc aquesta impunitat respecte a les mostres arrogants de la ultradreta. "Feixisme legal, vergonya nacional" duien les dones de les Femen escrit al cos. Però la vergonya són els pits nus de les dones. La resta, es pot tolerar.

Són dies de molta pluja. Als carrers els costa assecar-se. Quan estan mig secs, torna a ploure. Hi ha persones que sempre voldrien estar cara al sol. Afortunadament les estacions són rebels i ens ofereixen un paisatge molt divers. Es fa difícil pensar en algú que ho pugui voler tot igual. I encara més, que ho vulgui imposar per força. Però de moment, encara plou.