Una de les estructures d'estat bàsiques que ha de tenir una Catalunya independent és l'administració tributària. Això vol dir tenir la capacitat per gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar els impostos que es paguen a Catalunya. A més a més, també s'haurà de dissenyar el sistema impositiu, és a dir, els diferents impostos que s'exigiran, i decidir la pressió fiscal que recaurà sobre els ciutadans.
Respecte a l'administració tributària, cal dir que actualment Catalunya ja compta amb una agència tributària pròpia, però els impostos que gestiona i els ingressos que recapta representen una petita part de la recaptació impositiva que es fa a Catalunya. Només gestiona el 5% dels impostos recaptats. La majoria dels ingressos impositius passen per l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), que gestiona el 85% dels impostos recaptats al nostre país, entre els quals hi ha els grans impostos estatals, com l'IRPF, l'IVA i els impostos especials, dels quals la Generalitat rep una part del seu rendiment. La resta de tributs (10% del total) són de caràcter local i estan gestionats o bé pels ajuntaments o bé per les diputacions.
De les dades esmentades es dedueix que l'estructura de gestió tributària actual crea una gran dependència financera de la Generalitat envers l'Estat. El govern de Catalunya ha d'esperar que l'administració tributària estatal li transfereixi els ingressos recaptats a Catalunya que li corresponen. És també l'Estat qui té la base de dades sobre els contribuents, necessària a l'hora de la gestió tributària. Aquesta dependència l'aprofita l'Estat per ofegar financerament la Generalitat, com s'evidencia cada dia.
Per tant, l'actual Agència Tributària de Catalunya s'ha de fer molt més gran i ha de ser capaç l'endemà de la independència de gestionar els impostos pagats pels catalans. Cal tenir recursos per poder pagar les nòmines als treballadors públics, fer els pagaments als proveïdors, etc. Tot això no s'improvisa, sinó que s'ha d'anar construint ja des d'ara, la qual cosa encertadament sembla que el govern de Catalunya ja està fent.
La construcció de la nova administració tributària catalana es podria fer amb la col·laboració de l'Estat. En aquest cas, la tasca seria relativament senzilla: un simple traspàs de competències. No obstant això, com que aquest no és un escenari realista, la seva construcció implicarà una certa complexitat. En aquest escenari, és molt important la col·laboració del contribuent, tant d'individus i famílies com d'empresaris. És necessari que els contribuents no tinguin objeccions a col·laborar amb l'administració tributària catalana, i això es pot aconseguir si el govern català és capaç de crear un clima de confiança amb la nova administració tributària i garantir plenament la seguretat jurídica. Cal treballar des d'ara en aquesta direcció.
Una altra qüestió que ens podem preguntar és si el nou estat català hauria d'apujar o abaixar els impostos, tenint en compte l'actual pressió fiscal.
Si Catalunya el 2010 hagués sigut un estat independent, hauria generat uns 68.000 M€ en impostos, comptabilitzant els corresponents als de totes les administracions públiques i les cotitzacions socials. Aquests ingressos són superiors als que realment es van recaptar a Catalunya (uns 60.000 M€) l'any 2010 pel denominat efecte seu . Hi ha empreses que tenen la producció a Catalunya però paguen els seus impostos a una altra comunitat autònoma perquè hi tenen el domicili fiscal. Si Catalunya fos un estat independent pagarien els impostos aquí.
Aquests tributs representen una pressió fiscal del 33% del PIB, quan el 2010 la mitjana de la UE se situava al 40%. Estem 6 punts per sota. Cal dir, però, que la crisi ha reduït els ingressos impositius. L'any 2007 els percentatges anteriors eren del 38% i del 41%, respectivament. La diferència es limitava a 3 punts. ¿Tenir una pressió fiscal per sota de la de la UE vol dir que paguem pocs impostos, quan Catalunya té un tipus marginal de l'IRPF dels més alts d'Europa? No, el que vol dir és que hi ha una part d'economia submergida important. Hi ha uns ciutadans que paguen una quantia d'impostos elevada i uns altres que no paguen res.
Així doncs, una tasca important de la nova administració tributària catalana ha de ser la lluita contra el frau. L'AEAT espanyola ha fracassat en aquest intent. Els ciutadans que paguen estan molt controlats i si defrauden aviat són detectats, però n'hi ha uns altres que l'AEAT no controla i és incapaç d'introduir en el circuit de contribuents.
Per tant, sembla que el model de l'AEAT no l'ha de copiar l'Agència Tributària catalana, perquè perpetuaria aquest sistema, que en realitat porta al fracàs. Aquest és un nou repte que té el nou estat català. Estic convençuda que ho podem fer bé.
