Fins que la bateria ens separi

El diari The Telegraph ens ha deixat atònits amb la publicació d'un estudi segons el qual un de cada vuit homes solters prefereix tenir un smartphone abans que una parella estable. És més, també hi ha un 3% d'aparellats que canviarien ben de gust la seva mitja taronja per la poma mossegada de Steve Jobs o la galàxia de Samsung. Deixant de banda com devia ser la mostra de solters enquestats i quant de màrqueting s'amaga darrere aquesta investigació, el resultat no deixa de sorprendre i, alhora, de grinyolar. Ja ho han comptat bé això? Només un de cada vuit?

Tampoc podem evitar pensar quina hauria estat la conclusió de l'enquesta si, en lloc d'homes, haguessin entrevistat dones. Potser encara hauria estat més gran la proporció de les que prefereixen un mòbil de carcassa blanca i funda neó que un dropo a qui l'única cosa tàctil que li interessi siguin els pits de les altres femelles. En qualsevol cas, el simple plantejament de l'estudi fa evident una realitat contemporània. El mòbil està canviant dràsticament les relacions humanes, fins al punt que ja no calen humans per tenir relacions. Els smartphones ofereixen informació, entreteniment, companyia i, en alguns casos, compromís de permanència. Poques persones poden oferir un assortiment tan variat de virtuts i, a més, la capacitat de renovar-se constantment i actualitzar-se de tant en tant per començar de nou.

Com més evolucioni la tecnologia, menys podrem competir amb les màquines, fins i tot en el terreny afectiu. No seran elles les que aprenguin a estimar, sinó els humans qui esdevindrem tecnològicament exigents. Aleshores pretendrem que les persones siguin com un smartphone i no fallin gairebé mai. Valorarem més una emoticona a WhatsApp que un petó real, i quan ens preguntin a qui ens enduríem a una illa deserta, no dubtarem. El mòbil. La llàstima és que allà no hi haurà cobertura ni lloc per carregar-lo. I quan ens n'adonem, ja serà massa tard. Estarem sols.