Un espectacle fresc, divertit i vitamínic
Si el teatre es un joc, i el bon teatre sempre ho és, aquesta funció, escrita i dirigida per Jordi Prat i Coll i magníficament interpretada per Màrcia Cisteró, Sara Espígul, Berta Giraut i Fiona Rycroft és un gran joc ple d'energia, d'idees, d'humor. És un joc gens convencional en què quatre actrius són la veu d'una noia a la trentena, d'una actriu a l'atur, d'una dona que escriu el que li passa pel cap... i pel cor, que imagina, que recorda.
La dramatúrgia de De quan somiava s'aixeca sobre la fragmentació d'un discurs interior del personatge on hi cap gairebé tot, des del silenci al guirigall, des del monòleg a la cridanera escena de les quatre bessones. Tot plegat es barreja irònicament amb cançons amb lletres melòdiques, com si estiguéssim a Eurovisió, en un equilibri de bon funambulisme. A la fi, l'amor, la solitud i el pas del temps són les variables sobre les quals circulen un seguit d'escenes que no segueixen una lògica lineal, sinó més aviat la del somni, la d'una escriptura mecànica que posa en negre sobre blanc petits moments, reflexions penjades als núvols, breus contes terribles, durant 41 hores sense dormir. És un llenguatge que viatja des de la imatge poètica a les paraules gruixudes, i on l'exageració és virtut. De quan somiava és un espectacle ben lligat, i les actrius posen frescor, diversió i vitalitat a dojo en un espai mental que és com la pàgina en blanc d'un bloc que és va omplint de ratlles.
De quan somiava , monòleg tragicòmic a quatre veus eurovisives d'una actriu soltera aturada, ésuna funció presentada en el cicle Atrium Laboratori de la Sala Atrium que mereix ser rescatada per algun altre teatre perquè connecta amb l'espectador i el fa gaudir amb aquestes quatre feres de la interpretació lliurades a un exercici que es nota que els agrada.
