ARTS ESCÈNIQUES

El teatre ha mort. Visca el teatre!

‘Crimen y telón’

TEATRE POLIORAMA 4 DE MAIG

El teatre ha mort. Visca el teatre! Aquest seria el resum de la comèdia futurista i irònica de la companyia Ron Lalá, de la qual no sabia res fins ara més enllà dels premis rebuts per anteriors espectacles arrelats en la dramatúrgia clàssica castellana, però ben segur que condimentats de forma poc ortodoxa, com Cervantina, Siglo de Oro, siglo de ahora i En un lugar del Quijote. El teatre apareix penjat en un escenari. Qui és l’assassí? O és un suïcidi? És un plantejament de gènere policial però amb una estructura gens convencional que a la fi és el vehicle perquè els cinc membres de la companyia erigeixin un sorprenent, lúdic i magnífic homenatge al teatre i als que el fan.

L’assassinat del teatre es produeix en una societat distòpica controlada pel Glorioso Gobierno Global de la imaginària Ciudad Tierra, que governa amb tres eixos imperatius: l’entreteniment absolut, la despesa extrema i el benestar obligatori. Ser feliç és un deure i la llei seca de les arts, metàfores incloses, una imposició fortament penada. La ciutat té un cos superior de policia dirigit pel Teniente Blanco que vigila que les arts no repuntin. Però, ai las, resulta que el detectiu encarregat del cas i antagonista de Blanco, anomenat Noir, és un exaddicte a la poesia redimit després d’abjurar de tota rima. Per descobrir el que ha passat, Noir recorrerà a uns flashbacks que convoquen des d’Èdip fins al fantasma del pare de Hamlet, fent un repàs del grans autors de teatre, de Tirso de Molina a Juan Mayorga passant per Molière i Shakespeare. Malgrat les forces repressores, a la funció hi ha poesia, música, enginy, ritme i molt de teatre, amb una eficaç direcció de Yayo Cáceres i de la mà d’uns polifacètics actors que empatitzen amb el públic i, si cal, fan que col·labori amb ells, com en el magnífic final de la funció. Molt recomanable.