21/03/2018

Llarena, el llistó de la justícia

2 min

Escriptor“Tranquils, que això no és l’Audiència Nacional”, va explicar el diputat Joan Josep Nuet que els havia indicat el jutge Llarena a la primera remesa de polítics catalans que varen ser citats a declarar davant del Suprem per la causa contra el Procés, una vegada aquest alt tribunal va decidir fer-se càrrec de la instrucció del cas, i després que la magistrada Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, hagués dictat presó sense fiança per als dos Jordis, que continuen presos més de cinc mesos després. L’única diferència que se’ns acudeix és que Lamela va actuar descaradament com una jutge que pren decisions condicionades per directrius polítiques, mentre que Llarena ha intentat donar a les seves resolucions i les seves interlocutòries una aparença tècnicament més elaborada, cosa que s’ha desfet completament amb les seves actuacions més recents: no permetre a Jordi Sànchez l’assistència al ple d’investidura i, ara, citar Jordi Turull per possiblement dur-lo a la presó, poques hores després que el president Torrent anunciés una tercera ronda de converses per proposar-lo com a candidat a la presidència. El jutge i tots els que vulguin seguir donant crèdit a la suposada independència de la justícia espanyola ho poden vestir amb tants tecnicismes com vulguin, però la persecució política que hi ha al darrere d’aquestes decisions és descarada i crua.

Llarena, tanmateix, insisteix a mirar de diluir aquesta tercera obstrucció a la formació d’un govern a Catalunya dins les aigües exageradament tèrboles de la causa general. I així, perquè no sigui dit que es mou només contra Turull, cita també a declarar, dins la mateixa tongada, Carme Forcadell, Marta Rovira i tres exconsellers que, com Turull, ja han patit la ignomínia de ser presos polítics: Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull. Tots poden ingressar o tornar a la presó com a conseqüència de la compareixença de divendres. Es miri com es miri, només se’ls poden imputar delictes d’opinió, un tipus de delictes que només es persegueixen (sense anomenar-los mai pel seu nom, naturalment) als règims autoritaris. Com el que s’està imposant a Espanya, val a dir que amb el suport decidit d’una part ben gran (segurament majoritària) de la ciutadania espanyola, dels mitjans de comunicació i dels partits polítics amb més representació al Congrés.

L’ex fiscal general de Catalunya José María Mena afirma que els líders catalans empresonats són presos polítics. L’exmagistrat del Suprem José Antonio Martín Pallín denuncia que identifica la situació actual amb la que es vivia durant la dictadura franquista, afirma que Llarena prevarica i avisa que tota la causa contra el Procés podria ser nul·la. El catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo també hi veu prevaricació i insisteix que tots els ciutadans de Catalunya poden querellar-se contra Llarena perquè ha vulnerat també els seus drets. Com que són opinions de pes, Llarena, aplicat, persisteix a donar-los la raó. I així situa de manera precisa el llistó de la justícia i la democràcia espanyoles.

stats