Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

President per esgotament; reformes a l’engròs

Despús-ahir Mariano Rajoy va sortir tan satisfet de l’eterna reunió amb Albert Rivera (no és que es reuneixin molt, és que sempre és la mateixa reunió) que es va permetre mostrar un bri d’entusiasme. “Hem fet un pas endavant”, va proclamar, fent l’esforç d’aixecar un dit i tot per subratllar la frase. I ho va reblar: “Ahir no hi havia negociació; avui està oberta”. Això mereix una pregunta: si fins abans-d’ahir no hi havia negociació per a la investidura, ¿què han estat fent els dirigents polítics espanyols -començant pel candidat a ser investit president- durant l’últim mig any llarg? D’altra banda, la referència al pas endavant recorda aquella esplèndida frase que s’atribueix a un altre gallec que va governar Espanya, de nom Francisco i de cognom Franco. “Espanya estava a la vora d’un precipici i amb nosaltres ha fet un pas endavant”, diuen que va dir. I és que una altra cosa no, però Rajoy té la virtut de tornar a posar en valor el millor humor de la Transició: m’arriba un whatsapp amb una portada de la revista Hermano Lobo, que mostra un polític amb bigotet cridant des d’una trona: “O nosaltres o el caos!” Un del públic li contesta: “El caos, el caos!” I el polític replica: “És igual, també som nosaltres”.

Sembla que Rivera vol reformar Espanya, però no per canviar-la, sinó perquè sigui, precisament, Espanya

Per la seva banda, a Albert Rivera (senyor Rivera, perdó) cada dia se li posa més cara de manobre, dels que s’anuncien amb uns paperets escrits amb retolador que en lletres grans posen “ Se hacen reformas”, i, en lletra més menuda, especifiquen la diversitat d’oficis que dominen: paleta, guixaire, pintor, llanterner, electricista, mecànic d’electrodomèstics. Tant se val, la qüestió és que fan reformes. Rivera té ànsia de fer-ne, però encara no sabem ben bé quines. De moment, sembla que vol reformar Espanya, però no per canviar-la, sinó perquè sigui, precisament, Espanya. O més Espanya. I en això sí que el líder de C’s té un punt irrenunciable d’entesa amb el del PP, al qual és capaç de fer president a fi de reformar-ho tot perquè res no es reformi.

Riure, malgrat tot