LLIGA DE CAMPIONS

Els joves marquen el camí a Europa (5-1)

El Barça goleja el Ferencváros jugant amb un ritme baix i perdent Piqué, expulsat 

Els joves marquen el camí a Europa (5-1) / EFE

67 dies després de la nit més trista a Europa, el Barça va tornar a la Champions amb una golejada estranya. Sí, va guanyar, però ho va fer amb un ritme tan baix que per moments no semblava un partit oficial. L’alegria la van posar els joves, que no tenen temps per plorar pensant en Lisboa, ja que tenen molta pressa per construir-se un futur. Joves com Ansu, que ha normalitzat el fet que un nano de 17 anys marqui gols a Europa. Joves com Pedri o Trincao. O com Dembélé, que segueix sent difícil de desxifrar: ara et juga malament, com va fer a Getafe, ara et firma deu minuts brillants, com va fer contra el Ferencváros.

En un estadi tristament buit, sense ovacions a Messi quan va fer de les seves com en la jugada del primer gol, ni xiulets a l’equip quan va començar amb un ritme tan baix que el Ferencváros va engrescar-se, l’equip de Ronald Koeman va guanyar sense amagar que encara queda feina per fer. Però per iniciar una nova era calen nous herois, i la revolució, al Barça, arribarà de la mà de nois que fa poc que s’afaiten. Mai abans dos nois de 17 anys havien marcat el mateix dia a Europa, com van fer Pedro i Ansu, en un partit d’aquells ideals per veure’n un resum curt de tres minuts amb les millors accions, com la de Dembélé, que en els pocs minuts que va tenir va inventar-se la jugada del 4-1, obra de Pedri. Sí, no va ser un partit per veure’l sencer altre cop. I això que el calendari, per una vegada, va ser el gran aliat de l’equip blaugrana i va posar al camí de l’equip de Koeman un rival tan fluix que permetia oblidar ràpidament l’ensopegada de Getafe i preparar amb el cap ben alt la cita de dissabte, el clàssic contra el Madrid. Un partit en què caldrà jugar millor, esclar.

El Barça necessitava una golejada per començar a construir un relat europeu nou, ben allunyat dels records de Lisboa i de la mirada trista de Setién. Però el partit contra el Ferencváros, en el fons, no reflecteix la realitat de la competició. Serà la setmana que ve contra la Juve, que va debutar imposant-se al Dinamo de Kíev, quan es veurà el veritable estat d’un Barça que no fa tant sempre era favorit per guanyar la competició. Els últims cinc anys, en canvi, la Champions s’ha convertit en el torneig maleït, amb els records de les nits de Roma, Liverpool i Lisboa convertits en malsons per a molts barcelonistes. Per trencar aquest encanteri, el Barça ha cridat a files l’home que amb un gol seu va obrir les portes del primer títol el 1992. Però caldrà molt més que la imatge de Koeman per fer-se respectar de nou a Europa.

El Barça va guanyar perquè és millor, perquè va fer el que tocava. Molt malament ho hauria hagut de fer per perdre. És va limitar a complir amb l’expedient sense concentrar-se del tot: va cometre alguns pecats, com el que va provocar la vermella a Gerard Piqué, que es perdrà el partit de Torí, quan el resultat ja estava al sac. Una baixa significativa contra la Juve justament a l’eix de la defensa, posició on Koeman no disposa de gaires efectius.

En aquest any 2020 en què tot és estrany, Koeman volia guanyar però evitant lesions imprevistes. Es tractava de recuperar l’optimisme sense prendre mal. I la jugada, exceptuant la vermella de Piqué, li va sortir bé a un Barça en què Coutinho va retrobar-se amb el gol i De Jong va donar una assistència de gol tan bonica a Ansu Fati que el jove davanter li va agrair amb una reverència. La mainada va anar per feina, però ho va fer sota la mirada paternal de Messi, que es va encarregar d’obrir la llauna i va convertir el Ferencváros en la seva 36a víctima diferent a la Champions. Ja són 16 temporades consecutives de l’argentí marcant a “ la copa más linda ”, com la va batejar ell mateix. La Copa que vol tornar a aixecar, com sigui. I li han arribat reforços.

I això que inicialment Koeman va perdre els papers reclamant més ritme a un Barça que va sortir a jugar sense haver-se tret el pijama, mandrós. Un gol en fora de joc de Tokmac Nguen, que va fer força mal a la defensa catalana -va forçar la vermella a Piqué-, i un xut al pal d’Isael van fer treure la son de les orelles a un Barça que, com altres cops, va necessitar la màgia de Messi per fer camí. L’argentí, amb una d’aquelles curses en què converteix els rivals en estàtues, va forçar un penal clar que va transformar ell mateix. Abans del descans, De Jong i Ansu es van inventar el 2-0 en un gol que excita la imaginació i fa pensar en la de coses que poden fer aquests dos jovenets plegats si tenen continuïtat. El nou Barça, amb el seu doble pivot, sap fer mal als rivals, però encara sembla massa inconstant.

Els minuts de Pedri

Amb Griezmann suplent, decisió que podria ser una rotació de cara al clàssic o potser una estirada d’orelles, el Barça va donar descans també a Busquets, cosa que va permetre a Pjanic debutar com a titular, mantenint l’ordre al mig del camp per alliberar De Jong. Coutinho es va encarregar de marcar el tercer gol després d’una gran jugada col·lectiva, però l’error defensiu que va acabar amb el penal i la vermella a Piqué va engrescar els hongaresos en els últims minuts. Però el Ferencváros va deixar espais en defensa, tot un regal per a Dembélé i Pedri, que havien entrat per Trincao i Ansu Fati. Tots dos, cadascun amb un gol, van decidir el matx i van convertir el futbol, un esport per moments tan complicat que fa perdre la son als adults, en un joc de nens. En el seu retorn a Europa, el Barça va semblar inconstant, com si encara tingués por de fallar. Però quan la pilota cau als peus de les noves generacions, s’obre a l’horitzó la possibilitat d’un nou cicle que faci oblidar Lisboa.