El CSKA, de la falç i el martell a ser propietat d’un empresari fosc
Evgeny Giner, propietari del club, era el rei d’un mercat il·legal els anys 80
BarcelonaAra fa dos anys, Roman Abramóvitx, el propietari del Chelsea, va sopar amb el seu bon amic Ievgueni Giner, el president del CSKA de Moscou. Durant aquell sopar, Abramóvitx va proposar comprar el CSKA i posar de president el seu fill de 19 anys Ardaki Abramóvitx. Giner no va tancar la porta a aquesta operació, tot i que finalment la van posposar. Ara mateix, doncs, el president del rival de l’Espanyol encara és Vadim Giner, el fill de Ievgueni, de 25 anys. Abramóvitx i Giner, bons amics, pensen en el futur i en els seus fills.
El CSKA ha acabat en mans d’una família, perquè per assegurar un futur al seu fill Ievgueni Giner l’ha fet constar com a propietari. Tot i que encara mana el pare, un home que l’any 2001 va comprar la secció de futbol del CSKA. A Rússia, aquestes quatre lletres imposen respecte. CSKA vol dir Club d’Esports Central de l’Exèrcit i, malgrat que l’origen és una associació creada el 1911 per oficials tsaristes, el CSKA va créixer amb el naixement de l’URSS. El club poliesportiu de l’exèrcit roig va convertir-se en una entitat capaç de guanyar medalles olímpiques en 16 esports diferents, i eren especialment temuts els jugadors d’hoquei sobre gel, que formaven gairebé íntegrament la selecció sis cops campiona olímpica amb tècnics despòtics com Anatoli Tarasov i Arkadi Txernixev. O l’equip de bàsquet, campió d’Europa quatre cops amb Aleksandr Gomelski a la banqueta. La història del CSKA, en part, és la història de l’esport del segle XX, amb títols internacionals en waterpolo, handbol o futbol sala. L’equip de futbol també era important, amb 7 lligues soviètiques.
Tot va canviar l’any 2001, quan Giner va comprar l’equip al ministeri de Defensa. Si a inicis dels anys 90 el CSKA tenia una bona generació que va ser capaç de guanyar l’última lliga soviètica de la història i eliminar el Barça a la Champions el 1992, després de Wembley, de mica en mica l’equip va ensorrar-se i va arribar a patir per no baixar. El ministeri de Defensa, doncs, va acceptar que calia vendre l’equip de futbol a un inversor privat, i Giner va ser l’escollit. Amb ell el CSKA ha construït un estadi modern, ha guanyat sis lligues russes, set copes i una copa de la UEFA, l’any 2005. Pocs mesos després, el seu cotxe va ser tirotejat en un atemptat en què el seu fill va ser ferit greument. A Giner el persegueix l’ombra del seu passat.
Nascut l’any 1960 a Khàrkiv, ciutat ucraïnesa on bona part de la població parla rus, Giner va entendre els vents de canvi de la perestroika fins a convertir-se en un dels homes més rics de Rússia. Als anys 70 i 80, però, Khàrkiv era una ciutat dura on existia un doble poder: el soviètic als despatxos i el crim organitzat als carrers, tal com explica l’escriptor Eduard Limónov, criat als mateixos escenaris que un Giner que va ser detingut dos cops per petits crims, tot i que va voler amagar-ho un cop es va fer ric. El 1986 va arribar a Moscou fugint de la justícia. Diversos adversaris l’han acusat de corrupció, de tenir vincles amb el crim organitzat o d’haver comprat el títol de lliga de l’any 2006 pagant diners a rivals. Res no ha estat demostrat.
Els anys salvatges
Els primers anys a Moscou de Giner s’han convertit en una llegenda plena de misteris, perquè amb el temps va convertir-se en el rei d’un mercat il·legal que s’aixecava i es desmuntava just davant de l’estadi més gran de la ciutat, el Luzhniki. Just al davant hi ha una estàtua dedicada a Lenin. I sota els seus ulls va néixer a finals dels anys 80 aquest mercat convertit en el regne de l’estraperlo, on es podia comprar i vendre de tot. L’URSS s’enfonsava, els funcionaris acceptaven suborns i Giner va passar en poc temps de no poder pagar el metro a comprar-se un Ferrari. Mentre desapareixia la falç i el martell, naixia una nova Rússia.
El 1992 Giner va convertir-se, juntament amb dos socis, en propietari d’una marca de roba. Després vindrien una inversió a l’empresa elèctrica VS Energy, creada amb el polític Aleksandr Babakov. Giner, protegit pel seu amic polític, també va fer negocis amb Maksim Kurotxkin, un home que el 2007 va ser assassinat dins del Tribunal de Justícia de Kíev, a Ucraïna, quan anava a declarar com a detingut per un cas de suborns.
Polèmic en els negocis, Giner va demostrar que té bon ulls per a l’esport. El 2001 va comprar el CSKA i poc després arribava a president de la lliga russa, tot i que va dimitir quan el president de l’Spartak i president de la petrolera Lukoli, Leonid Fedun, el va acusar de comprar àrbitres. Una de les claus del seu èxit ha estat donar estabilitat a l’àrea esportiva. En els seus 18 anys de mandat, només ha tingut sis entrenadors. Dues experiències no van sortir bé: l’espanyol Juande Ramos, que va durar dos mesos, i el brasiler Zico. Però el veterà Leonid Slutski va estar set anys a la banqueta.
Ara entrena l’equip el bielorús Víktor Gontxarenko, un tècnic jove que està aconseguint bons resultats i que lidera la lliga malgrat que el club ha deixat de fer fitxatges espectaculars perquè Giner ha patit alguna derrota als jutjats, on va ser condemnat a pagar 90 milions d’euros a diferents empresaris. Tampoc hi ha ajudat la situació inestable a Ucraïna, on tenia hotels en zones afectades per la violència com Crimea o el Donbass. Uns problemes que han obert la porta, tard o d’hora, a vendre el club a Roman Abramóvitx.
