Publicitat
Publicitat

BARÇA

Algun dia maleireu els vostres sofàs

Veure Messi en directe és un plaer que mai més podreu viure en directe

L’horari no hi ajuda, és cert. Un dimarts a les 10 de la nit. I malgrat que és un club modèlic, entenc que molts no s’engresquin per la presència de l’Eibar al Camp Nou. Però un dia, molts dels abonats que aquests dies preferiu veure el partit des de casa, i no parlo dels que viviu a Figueres, Balaguer o Ulldecona, maleireu aquestes nits. Aquells que no viviu gaire lluny de l’estadi maleireu no haver anat al Camp Nou, maleireu no haver vist en directe tots i cada un dels gols de Messi a l’estadi. Aquest geni és tan sorprenent que no et pots relaxar, ja que ell no es relaxa. El dia que decideixes no anar a veure un partit de Copa contra el Getafe, ell és capaç de marcar un dels gols més bonics que s’han marcat mai al Camp Nou. El dia que arriba l’Eibar, en fa quatre, de gols. I dos de ben bonics.

Messi vol jugar sempre, vol guanyar sempre. Mai més es veurà un jugador com ell. Arribaran nous ídols, seran entronitzats i seran criticats. Es guanyarà i es perdrà, però no es veurà mai més un jugador com Messi. I no és el mateix veure’l en directe que veure el partit des del sofà. Milers de persones, centenars de joves que s’estimen el club, esperen poder tenir un dia un abonament mentre es reuneixen als bars per veure el futbol. Què no farien ells, que van curts de diners, per poder anar sempre al Camp Nou. De tant en tant, els deixen un carnet, de tant en tant compren una entrada al Seient Lliure, com fan gent dels cinc continents que estan disposats a gastar-se milers d’euros entre bitllets, hotels i entrades, per veure Messi un sol cop.

I els que el podrien veure sempre, molts cops, prefereixen seure al sofà. Sí, podreu dir que el vau veure en directe. Sí, podreu recordar grans gols. Però cada partit al qual no aneu per mandra és una oportunitat perduda. És un sacrilegi. L’inici de temporada de l’argentí és espectacular. Se’l veu implicat, amb ganes de seguir guanyant, de seguir sent estimat per una afició que, de tant en tant, no se’l mereix. Bartomeu va com boig per fer-se una fotografia amb ell. I ell va com boig per guanyar-ho tot. Caldria una afició que anés com boja per convertir el Camp Nou en un estadi dels que fan patxoca cada dia. Cada dia que no aneu al Camp Nou, n’estic segur, sabeu que heu fallat. Ho sé, perquè vaig preferir veure el partit a la redacció. I ja m’estic maleint. Maleït ordinador.