Les franceses que jugaven amb boina

BarcelonaA finals dels anys 20, encapçalats per un capellà, un grup de ciutadans van manifestar-se a la porta d’un petit camp de futbol on es jugava un partit de futbol entre dones, a prop d’Orleans. Els manifestants, tant homes com dones, van increpar les jugadores, acusant-les de ser “homenots” i “comunistes”. L’incident va acabar amb el llançament d’algun objecte.

A França el Mundial d’aquest any s’ha convertit en un esdeveniment esportiu de gran magnitud, amb un gran seguiment dels mitjans, entrades exhaurides en alguns estadis i la confiança que els dona, als francesos, tenir el millor club del món, l’Olympique de Lió. Un fet que alhora afegeix pressió a una selecció que podria donar als francesos, en dotze mesos, les dues corones mundials: la masculina i la femenina.

Però el camí, a França, ha sigut llarg, ja que va ser el primer estat europeu a tenir una lliga de futbol femenina. El 1919 es va crear un campionat organitzat per la Federació de Societats Esportives Femenines de França, una entitat que s’encarregava de posar ordre a les primeres experiències de dones competint. Va ser clau la Primera Guerra Mundial, quan milers de dones van ocupar el lloc, a la feina, a les cases, d’homes que eren al front. I també als estadis. El Fémina Sport, un club de París, va convertir-se en la gran referència, creant seccions d’atletisme, bàsquet, rugbi i futbol, per descomptat.

Però durant els anys 20 organitzacions catòliques i tradicionals van començar a atacar aquestes dones al considerar que, per sobre de tot, l’esport les allunyava del seu rol a la societat: ser mares i cuidar criatures. Molts periodistes van escriure articles afirmant que fer esport significava que les dones no podrien tenir fills. I alguns altres es queixaven que el fet que les dones juguessin a futbol els restava “feminitat”, les masculinitzava.

Les jugadores del Fémina, en un gest reivindicatiu, van començar a sortir al terreny de joc amb unes boniques boines, molt franceses, per deixar clar que es podia ser elegant i presumida fora del terreny de joc, i competitiva a dins. El director de l’Auto, una de les grans publicacions esportives de l’època, va arribar a proposar que les dones juguessin “en un recinte tancat, sense públic, per evitar haver de veure un espectacle tan poc femení”. El director era Henry Desgrange, un dels fundadors del Tour de França.

Aquell campionat francès va acabar-se el 1932, el mateix any que va néixer la lliga masculina professional. Aleshores la Federació de Societats Esportives Femenines de França va clausurar el campionat; va afirmar que no tenia prou diners i que no podia aguantar la pressió dels crítics. I, malgrat que es van seguir organitzant campionats regionals amb menys suport, les dones franceses van haver de tornar a començar de zero el 1968, anys més tard, aprofitant que els temps estaven canviant. Però aquesta ja és una història ben diferent.