Crònica de la nit electoral a ERC: Del “Crec que guanyarem” al “Los míos no van bien”

Ernest Maragall seu a les escales del davant de l’Estació del Nord. Està esperant que arribin els seus nets, que l’acompanyaran durant tota la nit electoral. El seu caminar és inconfusible. Cames arquejades, espatlles caigudes, mig somriure. Gairebé idèntic al del seu germà. No vol dir gran cosa sobre les sensacions que l’envaeixen, sobre la incertesa del resultat, sobre el frec a frec amb Ada Colau.

Entre esglais i alegries

El que més se sent entre la concurrència d’ERC són expressions d’ànim, d’esperança i, sobretot, de precaució. Els sondejos parlen d’empat tècnic però les cares no són de gran eufòria. Veig arribar Pere Aragonès i més d’un i de dos pensa (però no diu) que acaba d’arribar del casament de la filla de Jaume Giró. Veig Alfred Bosch, Roger Torrent, Lluís Salvadó, Sergi Sabrià, Ester Capella... El diputat a Madrid Joan Capdevila li diu a Gabriel Rufián que li sembla que s’ha aprimat. L’únic que fa declaracions a la premsa és Rufián, i a Sabrià no li fa cap gràcia.

Torrent, Rufián i Capdevila comenten la pujada de participació i un rumor que potser els beneficia: als barris “territori Colau” la participació ha pujat poc. L’altre tema estrella és la possible victòria de Junts per Catalunya a les europees. Puigdemont contra Junqueras. Sento una interpretació interessant: com que a les municipals es clavaran una patacada, això els servirà com a bàlsam victoriós. L’inici de l’escrutini, amb el PSC despuntant, es rep com un esglai. Ester Capella, molt motivada: “Crec que guanyarem, soc una mica bruixa”. Celebra els resultats a Sant Carles de la Ràpita i recalca que encara no s’han escrutat els barris feus d’ERC. Quan ERC passa al davant per quaranta vots, sento “Som els bons!” entre expressions d’eufòria. I un altíssim càrrec: “Quina hòstia de JxCat. La supèrbia, ja se sap”.

Al bar de davant de l’Estació del Nord sopa una nodrida representació de la Guàrdia Urbana. Dotze agents, tres d’ells de paisà. Segueixen La Sexta, amb Ferreras excitadíssim amb els resultats provisionals de Collboni. Un agent, lacònic i eloqüent: “ Los míos no van bien ”.