DIETARI VV

10/9: La Diada dels presos

LA VIDA POLÍTICA catalana és molt oberta, i hi ha molts escenaris possibles de futur, alguns de desitjables i d’altres no. Però n’hi ha dos que em semblen impossibles. Un, retornar al punt de sortida, tal com estàvem, amb l’autonomia que teníem i els presos al carrer. Un altre, que hi acabés havent una mena d’intercanvi d’autogovern per presos: accepteu menys autogovern i a canvi deixarem lliures els presos. Els dos escenaris em semblen inimaginables. Per tant, només m’imagino dues grans possibilitats de futur, amb molts matisos dins de cadascuna d’elles. Una, que s’imposin els que creuen que aquesta és l’ocasió per liquidar el problema català anul·lant el nucli de l’autogovern, combatent l’expressió de la catalanitat i imposant la uniformització tabarnesa. Si passa això, els presos s’estaran molts anys a la presó. L’altra possibilitat, en direcció contrària, és que hi hagi el salt endavant en autogovern i capacitat de decidir. Només en aquests escenari és imaginable la sortida dels presos a mitjà termini. O anem endarrere amb presos o anem endavant en llibertat. Per això en aquesta Diada reclamar el salt endavant i reclamar la llibertat dels presos és de fet reclamar una mateixa cosa. No hi haurà l’una sense l’altra.

Etiquetes