19/10: Supèrbia

Certament Espanya és molt important, però potser no tant com es pensa

De natural, Espanya hauria d’estar guanyant la batalla diplomàtica contra el sobiranisme català per deu a zero. Vull dir en l’àmbit de les relacions entre poders públics, institucionals: en aquest àmbit, un club d’estats, tot està pensat perquè els uns ajudin els altres. El sobiranisme, en la batalla internacional, només pot jugar les seves cartes en l’àmbit de les opinions públiques, amb l’esperança que acabin pressionant els governs. Però això és a mitjà o llarg termini. En el curt, l’Estat té tots els trumfos. Per bé que ho faci, la diplomàcia sobiranista necessitarà errors de l’Estat per obtenir èxits. Però l’Estat els pot fer, aquests errors. La seva actitud respecte a Flandes i a Bèlgica en general, les pressions per treure cònsols honoraris, la sobreactuació i l’exigència, són errors. Espanya pot demanar favors, que es paguen, però no està fent amics. I és per culpa del que el novel·lista sicilià Federico De Roberto considerava el gran defecte espanyol: la supèrbia. Espanya considera que és un gran país d’Europa i que això li dona dret a tractar els altres amb prepotència, exigint-los coses que els semblen improcedents. I certament Espanya és molt important. Però potser no tant com es pensa. Per això no està guanyant per deu a zero.