ÒPERA

“El Liceu no pot perdre ni la gana ni la imprudència”

Víctor Garcia de Gomar tindrà Àlex Ollé com a assessor artístic

Víctor Garcia de Gomar substituirà Christina Scheppelmann al capdavant de la direcció artística del Liceu. La incorporació de ple serà el 2 de setembre, però ahir es va fer la presentació oficial davant la premsa. Aquesta mena d’actes funcionen com a declaració d’intencions sempre dins la cordialitat. No es tracta de fer foc nou, almenys encara no. “Christina Scheppelmann deixa dues temporades molt ben cosides que faig plenament meves”, va dir Garcia de Gomar per recordar que fins a la temporada 2020-21 ell no serà responsable del 100% de la línia artística del Liceu.

Victor Garcia de Gomar, nou director artístic del Liceu

Tanmateix, Garcia de Gomar va confirmar novetats concretes, com ara que Àlex Ollé serà el seu assessor artístic; el compromís preveu també l’estrena de dues coproduccions i el lloguer de dues produccions, totes quatre amb direcció escènica d’Ollé. Pel que fa a la retribució d’aquest nou càrrec, encara és aviat per precisar-la. “Ens hem conjurat per buscar els recursos”, diu Garcia de Gomar, que fa extensible aquesta cerca de diners a altres aspectes d’un projecte artístic que sobre el paper és ambiciós. Segons el president de la Fundació Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, “és important tenir una visió” perquè “no hi ha bon vent per a qui no sap a quin port va”. I Alemany confia en la ruta proposada.

“Ara és el moment del Liceu de la personalitat. Ha de continuar sent una institució viva, experimental, que no pot perdre ni la gana ni la imprudència. Ha d’haver-hi una dosi de caos i de radicalitat”, assegura Garcia de Gomar. La radicalitat ha d’implicar almenys “una actualització de la posada en escena”, i que l’òpera parli dels “temes d’avui a la gent d’avui”. “El públic abans volia conèixer i ara vol reconèixer. Hem d’aconseguir que el públic torni a tenir aquella actitud de voler conèixer. Tenim la voluntat d’apostar per les noves produccions, buscant estètiques molt diferents”, diu. I no tanca la porta a res, ni a les sarsueles ni als musicals, perquè Alemany li ha dit que a partir d’ara “no hi ha cap tema que sigui anatema”.

Capgirar el relat

Qui encara és director artístic adjunt del Palau de la Música defensa un projecte amb “quatre pilars”: el teatre, el programa educatiu, el públic i la creació i la innovació. El material amb què Garcia de Gomar construeix el seu somni liceista és, lògicament, l’òpera, però admetent que cal una sacsejada. A Europa venim d’un “model de gestió” en decadència perquè han perdurat “unes pràctiques del segle passat”. La diagnosi no és condescendent: “El repertori ha evolucionat molt poc, les estrenes són poques i marginals i el públic es va reduint i es va fent gran”, diu Garcia de Gomar. La solució passa per “entrar en una nova dinàmica” i fer que “l’òpera sigui un art viu centrat en l’excel·lència, la cerca del sublim, la conjugació de la tradició amb la innovació i la integració del públic, i amb una dosi d’humanisme”.

“El Liceu està cridat a ser un espai de reflexió que obri un debat profund sobre el paper de l’art en la societat, sobre el paper de l’òpera avui i sobre el paper de l’art dins la mateixa òpera”, assegura. Entre els elements que vol desenvolupar hi ha “el relat” conceptual que expliqui la programació, la col·laboració amb el Teatro Real de Madrid i el Palau de les Arts de València, una “actitud creativa” que busqui “coencàrrecs de llenguatges musicals mols diversos” i que potenciï “una mirada als compositors nacionals” i pensar “la dansa en gran format”, entre altres aspectes.