DESARMAMENT

Entra en vigor el tractat per regular el comerç d’armes

Síria, l’Iraq, la República Centrafricana, Líbia, Mali, etc. han estat llocs on aquest 2014 la violència armada ha fet estralls. On hi ha hagut venda d’armes, enviaments irregulars i transferències no reconegudes per part de països de la regió i algunes de les principals potències.

Els conflictes armats són realitats complexes basades en múltiples factors. Calen moltes actuacions polítiques i diplomàtiques per intentar prevenir-los, gestionar-los adequadament quan esclatin i treballar a fons en clau de promoció de seguretat humana i protecció dels drets humans. Però, sens dubte, la presència de les armes facilita els nivells de virulència a què estem acostumats. I com més impunitat i descontrol hi hagi, més armes circularan i més caos, morts i destrucció generaran.

Per això el Tractat sobre Comerç d’Armes no és l’instrument que ho canviarà tot, però és l’instrument que permet començar a canviar les coses. Permet passar d’un món on no hi havia regulacions globals de les transferències d’armes convencionals a un sistema mundial on hi haurà unes normes comunes d’obligat compliment per als estats membres. De la impunitat dels traficants, de la incapacitat dels estats fallits i de la irresponsabilitat de massa estats passarem al control.

Aquesta és la gran diferència: fins ara, el comerç d’armes era reconegut, de facto, com un dret dels estats a garantir-se la seva defensa. I, d’alguna manera, no es consideraven els seus impactes i conseqüències. Bé, sí, s’actuava sobre els seus impactes... però com si fossin desgràcies o crisis humanitàries. Ara es reconeix el vincle entre el descontrol de les armes i la mort i la destrucció que generen. Sembla una obvietat, però el món és ple d’obvietats que no són reconegudes ni admeses i, encara menys, fetes llei.

Davant la realitat que més de 500.000 persones moren cada any a causa de la violència armada, els estats del món impulsen una norma que deixa clar d’entrada que un dels seus objectius és “reduir el patiment humà”. Així, els estats no podran transferir armes quan aquestes hagin de ser utilitzades per cometre vulneracions de drets humans, genocidis i crims de guerra, i caldrà que, en tota transferència, avaluïn el risc que això pugui passar.

Tot i que parlem d’un tractat modest, amb llacunes i problemes que caldrà anar abordant, cal dir que ha costat molt de temps i esforç obtenir-lo. Les potències no el volien i la indústria militar ha procurat per tots els mitjans evitar-lo o aigualir-lo.

Però, després de 20 anys de pressionar per aconseguir-lo, la fermesa de la societat civil i l’empenta de molts estats sensibilitzats, perquè patien directament les conseqüències del descontrol de les armes, ha pogut més. Ara, amb 130 signatures i 60 ratificacions, el tractat entrarà en vigor abans del dia de Nadal. Un bonic regal per al món.