La barbacoa, l’únic que uneix Sud-àfrica
Aquest dimarts se celebra el Dia del Patrimoni, però la ciutadania s’ha fet seva la festa com una jornada al voltant del foc
BarcelonaAquest dimarts és un dia marcat en vermell festiu al calendari de Sud-àfrica. Oficialment és el Dia del Patrimoni, nom purament institucional i formal que la gent s’ha fet seu com el Braai Day, el Dia de la Barbacoa. És una festa laica, com la majoria de les de la Sud-àfrica postapartheid, i té en el ritu de preparar la brasa el seu altar cívic i la seva raó de ser. Els que fa 25 anys van plantejar aquesta jornada ho van fer per festejar la diversitat en majúscules del patrimoni cultural, l’exhibició de l’orgull i la unitat de país. Amb onze llengües oficials; ciutadans de diverses races, procedències i religions, i un passat de segles de discriminacions reconvertides en desigualtats socials enquistades, es fa difícil trobar tradicions i costums que uneixin més que fer la brasa i menjar amb família o amics.
“La veritat és que qualsevol dia és bo per fer una barbacoa, però el 24 és com una obligació”, explica per telèfon Ana Wessels, una afrikàner que viu als voltants de Johannesburg. De fet, la carn a la brasa és per la seva transversalitat el plat nacional i és una de les grans aficions compartides. Hi ajuda el fet que definitivament Sud-àfrica no és país per a vegetarians i és fàcil que al requeriment d’un menú sense carn es respongui amb total naturalitat: “I pollastre?”
A Phathu Maseko l’espera una jornada de bring-en-braai, zona de barbacoes comunitàries, perquè a la seva barriada popular, a uns 20 quilòmetres de Johannesburg, no tenen el lloc adequat per instal·lar la barbacoa, però no vol renunciar a la festa. “Diria que és l’únic que fem tots els sud-africans”, certifica. Daphney Mbane recorda que el seu marit, procedent de Moçambic, va captar ràpid el concepte de la jornada i avui ell és l’encarregat de posar la carn a la graella, tot i que la logística en el seu cas és complicada. “Havíem pensat anar a un parc, però al final posarem la braai al pàrquing privat de casa i hi menjarem una dotzena de persones a casa”, relata a través d’un missatge.
Ni l’esport
La unitat al voltant del foc, com diu el lema oficiós de la jornada festiva, existeix, però tampoc no suposa que blancs i negres s’apleguin junts, i la separació racial -tan present i difícil d’esborrar- es manté, perquè la desigualtat social encaixa amb la racial. La Sud-àfrica actual destaca per la diversitat a tots els nivells i busca la pega que la uneixi. Ni l’esport, una eina d’agermanament, aconsegueix vibracions col·lectives.
Nelson Mandela va intentar tapar esquerdes buscant la unitat racial al voltant d’una pilota, però honestament va fracassar. Les derrotes dels Bafana Bafana -el combinat de futbol- es ploren als barris negres, de la mateixa manera que les victòries [conformen l’elit d’aquest esport] dels Springboks -el nom del combinat de rugbi- es festegen a les urbanitzacions de Pretòria o Ciutat del Cap. No només és una qüestió del públic, sinó també, amb honroses excepcions, de jugadors i tècnics. Això sí, en les hores prèvies a les competicions les braais no falten als voltants dels estadis i, un altre cop, la brasa significa unitat.
Fa dies que els supermercats o els restaurants de tot el país anuncien les grans ofertes per a la braai : paquets de xai, porc, antílop kudu o boerewors, les butifarres amb denominació d’origen.
Com denominació local són els mots braai i boerwors. Són paraules en afrikaans, l’única llengua africana amb arrels europees nascuda, precisament, d’una barreja de les llengües autòctones, dels esclaus malaisis i del francès i l’holandès dels primers colons. Els negres aporten al menú plats com el chakalaka (verdures) i el pap (farinetes), en una altra mostra de diversitat i barreges.
La Sud-àfrica de Mandela va voler convertir les festes tradicionals en festes nacionals. De fet, va substituir el Dia de Shaka, que celebraven els zulus de la província de KwaZulu Natal, pel Dia del Patrimoni, i Inkatha, el partit per antonomàsia dels zulus, va protestar enèrgicament pel fet que l’esborrany de la llei de festes ometia el dia. Shaka és el rei que va vèncer els colons britànics, i una sud-africana mig zulu com Mary Mlambo és crítica amb la festivitat del Braai Day. “El colonialisme ha esborrat les nostres festes tradicionals i ens ha fet creure que el negre molesta, i per això crea noves festes”, lamenta. Ella, precisament avui, no farà braai, assegura. La Sud-àfrica plural.
