Quatre claus per entendre per què encara parlem del Brexit

Aquesta setmana s'engega una nova ronda de negociacions per tancar els acords de la relació futura

Aquest dimarts s'engega una nova ronda de negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea per decidir què ha de passar després de l'1 de gener del 2021, és a dir, d'aquí poc més de cent dies, quan es comprovarà a la pràctica què vol dir que el Regne Unit ja no sigui dins la UE. Fa anys que les dues parts negocien entre entrebancs als quals s'ha sumat la pandèmia de coronavirus. Al llarg d'aquest temps s'ha parlat del famós acord de retirada, de la frontera d'Irlanda, de què ha de passar amb Gibraltar i fins i tot de l'Erasmus, i s'han pactat unes quantes qüestions, però  l'embolic encara no ha arribat a bon port perquè queden molts punts de conflicte.


1. Si el Brexit ja va ser, què passa encara amb el Regne Unit?

En l'àmbit teòric i institucional el Regne Unit no és membre de la UE des del 31 de gener passat. Però a la pràctica ens trobem en una pròrroga que implica que, malgrat que la bandera britànica ja no oneja a les institucions, el Regne Unit encara forma part de la UE tant a nivell comercial com de transport, com pel que fa als drets dels seus ciutadans i també dels europeus que hi viuen. El que està pactat fins ara és l'acord de retirada (que fixa les condicions de la sortida) i una mena de manifest polític que estableix les bases per entendre's més endavant, però falta decidir quin tipus de relació volen mantenir el Regne Unit i la Unió Europea. 

2. Què vol dir la relació futura?

Implica decidir quin tipus de relacions comercials, de cooperació en seguretat o justícia (per exemple) volen tenir les parts. Suposa que cal lligar un tractat comercial, per exemple per decidir sobre aranzels, estàndards de qualitat o mediambientals. Però si això no fos prou complicat, el Regne Unit i la UE comparteixen una complexa frontera terrestre entre Irlanda i Irlanda del Nord i aigües amb interessos pesquers diversos. Tot això, sense esmentar els ciutadans amb vincles a banda i banda del canal de la Mànega. Tot plegat és el que fa un any que intenta decidir-se sense èxit, en unes rondes de negociacions dures i poc esperançadores.

3. Per què s'ha revifat el conflicte aquesta setmana?

Perquè, si no n'hi ha prou amb els problemes per pactar la relació futura, el Regne Unit ha intentat torpedinar el que ja es donava per tancat. Segons el Financial Times, el primer ministre britànic, Boris Johnson, planeja una via legal al Regne Unit per saltar-se parts de l'acord de retirada de l'octubre que fixava les condicions bàsiques de la sortida. La UE ja ha avisat que tot el que es va firmar s'ha de complir i que no fer-ho implicaria incomplir la llei internacional. Tot i això, Johnson ha tirat pel dret i ha assegurat que si el 15 d'octubre no s'ha aconseguit tancar un acord amb èxit, es donaran les negociacions per fracassades i convertirà en inevitable el famós Brexit dur , és a dir, una sortida sense acord que convertiria el Regne Unit en un país tercer qualsevol de la UE, tot al contrari del que vol la UE, que sempre ha assegurat que aspirava a una relació "àmplia, ambiciosa i intensa".

4. Quins són els punts de discòrdia?

El Regne Unit defensa que vol recuperar el control sobre la seva política comercial, les exigències a les seves empreses o les seves fronteres. Però des de Brussel·les retreuen a Londres que vulgui mantenir tots els avantatges de formar part de la UE sense cedir ni una mica. Preocupa especialment a la UE la igualtat de condicions entre empreses. La UE manté una política estricta per controlar la lliure competència i, conscient que el Regne Unit serà el seu principal soci comercial, reclama que hi hagi les mateixes exigències a les empreses britàniques en estàndards mediambientals, per exemple, però també que l'executiu de Londres no pugui dopar amb subvencions les seves companyies perquè juguin amb avantatge. En canvi, Londres exigeix zero aranzels sense complir aquests requisits.