Les disputes internes rebaixen la protesta a Algèria
Els amazics són el centre de les ires del règim, que els prohibeix fins i tot exhibir la seva bandera
AlgerEl divendres no s’acabava de despertar tot i el degoteig de gent que s’anava sumant al grup concentrat a l’entrada de la plaça de la Grande Poste. A diferència d’altres vegades, el ja icònic espai central de la protesta algeriana quedava vetat pel cordó policial aixecat al voltant del seu perímetre. Ahir es complia el divuitè divendres consecutiu de protestes des de la primer, el 22 de febrer, quan es demanava que Abdelaziz Bouteflika -l’home que portava més de vint anys al poder- renunciés al seu cinquè mandat. La resposta al carrer va ser tan contundent que el longeu president -postrat en una cadira de rodes després d’un ictus el 2013- va acabar dimitint el 2 d’abril. El va succeir en el càrrec Abdelkader Bensalah, president de la cambra alta del Parlament. Els manifestants es van prendre com una victòria la suspensió -l’1 de juny- de les eleccions que s’havien convocat per al 4 de juliol: que el poder es legitimés a si mateix en uns comicis farsa -els únics candidats eren un veterinari i un enginyer aeronàutic desconeguts- era un perill del qual molts avisaven.
“Va ser una victòria, sí, però també un element desmobilitzador. Molts dels que sortien abans al carrer ara es queden a casa”, lamenta la Fatma, una manifestant de 31 anys, des d’un lloc a la cèntrica avinguda Didouche Mourad on no hi cabia ni una agulla fa poques setmanes. Si la caiguda del nombre de manifestants és un dels canvis més significatius a simple vista, l’altre és la total absència de banderes amazigues entre els assistents. En cobertures anteriors, l’ARA va ser testimoni de la gran presència en les reivindicacions d’aquest poble nord-africà que s’estén des de la costa de l’Atlàntic fins a l’oest d’Egipte. Avui s’han esfumat de la protesta.
“La qüestió identitària”
“Primer va ser la prohibició de la bandera de la Cabília, bastió berber algerià, i després la de la bandera amaziga. La qüestió identitària s’ha convertit en una línia vermella per al govern”, explica una activista del Moviment Autonomista de la Cabília que prefereix no revelar la seva identitat. L’ARA va ser testimoni de com un jove era arrestat per policies de paisà pocs segons després de treure l’ensenya tricolor berber de la butxaca, i també de com un manifestant arrencava amb violència una altra bandera de les mans d’una dona gran, a pocs metres del cordó de seguretat a Grande Poste.
“Algèria és una, no caiguem en regionalismes”, li deixa anar a crits l’home, després de llençar l’ensenya i trepitjar-la. “El nostre país és Algèria; la nostra identitat, amaziga”, es llegeix a la pancarta que porta un jove a pocs metres d’allà.
L’ambient festiu de convocatòries anteriors sembla que s’ha enfosquit per la quantitat de discussions espontànies, sovint acalorades, que esclaten entre els manifestants, també entre els que demanen una república laica, o els que no es plantegen dissociar política i religió.
Si no és amb banderes, els berbers es fan notar en els colorits vestits tradicionals de moltes dones, les xapes de les viseres o penjolls que es veuen per sobre de les camises. Cap a les tres de la tarda, però, la discreció ja no és necessària: un grup compacte amb desenes d’ensenyes berbers travessa la Didouche Mourad davant d’uns policies que miren l’escena impotents.
“Quan som molts ja no s’hi atreveixen, per això hem d’intentar caminar junts”, diu un xicot amb un bandera penjada del coll i que sosté un retrat de Matoub Lounès contra el pit. El 25 de juny tornaran al carrer per celebrar l’aniversari d’aquest venerat cantautor de la Cabília mort el 1998 en circumstàncies que no s’han aclarit mai. A l’avinguda Didouche Mourad tots acusen els que es resisteixen a abandonar el govern.
