OBSERVATORI

La gran setmana de Donald Trump

Després de tres mesos tempestuosos en què ha acumulat polèmiques constants i fiascos considerables, just quan s’acosta a la frontera simbòlica dels 100 dies de mandat, Donald Trump ha viscut la seva millor setmana a la Casa Blanca. Precedit per la primera victòria al Congrés, amb el nomenament del nou jutge del Tribunal Suprem Neil Gorsuch, el punt d’inflexió el va marcar l’atac químic a la localitat siriana de Khan Xaikhun. La resposta de Trump, amb el llançament de 59 míssils contra l’aeroport d’Al-Xairat, que trencava els seus posicionaments aïllacionistes -Amèrica primer- i conciliadors amb Al-Assad, era majoritàriament aplaudida, dins i fora dels Estats Units.

Un gir sonat en política exterior, però no l’únic. Demostrant una vegada més com és capaç de sumar contradiccions descarades sense immutar-se, en només una setmana ha capgirat punts essencials dels seus posicionaments. De cop i volta, l’OTAN ha deixat de ser obsoleta, la Xina ja no manipula la divisa per perjudicar els nord-americans, de la proximitat amb Putin s’ha passat a alts i perillosos nivells de tensió, l’aplaudit Wikileaks s’ha convertit en un “servei d’intel·ligència hostil” i, en el terreny financer, està obert a renovar la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, a qui havia vilipendiat com a instrument al servei d’Obama.

Tots són viratges cap al centre, cap a una política més ortodoxa, la que reclama l’establishment republicà que ell tant ha criticat. Van ser els executius de les grans corporacions els que aparentment el van convèncer que s’equivocava amb la Xina, a més de l’interès de comptar amb Pequín per fer front a l’amenaça que suposa Corea del Nord. I es nota el pes del nou i respectat assessor de seguretat nacional, el general McMaster, i del secretari de Defensa, James Mattis. El mateix que, recordem-ho, va convèncer Trump que no s’havia de tornar a utilitzar la tortura com a mètode d’interrogatori.

Són també els moviments interns a la Casa Blanca els que expliquen aquest gir cap a la moderació. Els extremistes, com l’encara cap d’estratègia, Steve Bannon, que es considera portador de les promeses de campanya, han anat perdent terreny en mans dels moderats, que lidera el gendre Jared Kusher, ajudat per la filla Ivanka. La família vol domesticar el Trump original per ampliar el suport dins de l’opinió pública, que continua sota mínims. Conserva els fidels, que són molts, però minoria al cap i a la fi, i no en suma de nous. Aquest és l’objectiu del gendre Kusher, de 36 anys, que suma una inexperiència absoluta en política amb un poder enorme per l’accés privilegiat al sogre president.

Els últims moviments de Trump li permeten distanciar-se de Rússia, quan té múltiples investigacions en marxa sobre connivències entre el seu equip de campanya i els serveis d’intel·ligència russos; envien un senyal de força amb els Tomahawk a Síria i “la mare de totes les bombes” a l’Afganistan, i tranquil·litzen els sectors financers amb la treva amb Janet Yellen i l’acostament a la Xina.

En conclusió, amb el nou Trump el mainstream republicà se sent més còmode, i li plouen lloances per la moderació i per les demostracions de força militar. L’interrogant és la reacció que tindran els trumpistes purs, els que es van creure les promeses de campanya, si perceben una traïció de les essències. De moment, no hi ha símptomes de revolta. També és cert que falta confirmar que aquest gir cap a la moderació es consolidi. Pot dependre dels rèdits que li doni. De moment, li han proporcionat una gran setmana.