GUERRA A EUROPA
Internacional 27/03/2022

L’operació llampec de Putin s’ha convertit en una guerra de desgast

6 min
Un cotxe cremat després d'un atac a Khàrkiv.

BarcelonaAmb les tropes estancades des de fa dies , Rússia s’acarnissa amb la població civil a les ciutats assetjades per tractar de forçar una rendició que ara sembla llunyana. Moscou ha fracassat en l’intent d’encerclar Kíiv i centra ara l’ofensiva militar en el front est, on hi ha el gruix de forces ucraïneses. Quan fa només un mes de l’inici de la invasió, tot indica que va per llarg.

Moscou ha perdut al front de Kíiv

“La maniobra d’obertura [de la invasió russa] va ser més pròpia d’un cop d’estat que d’una guerra”, explica el president de la Societat d’Estudis Militars (SEM) de Catalunya, Pol Molas. L’arribada de les tropes russes a Kíiv des de Bielorússia en els primers dies d’invasió, quan fins i tot van caure paracaigudistes russos als afores de la capital, demostra que Vladímir Putin s’esperava un passeig. La famosa “operació militar especial” per alliberar i “desnazificar” Ucraïna s’estava aplicant sobre el terreny amb una estratègia militar pensada per a una població que els rebés amb els braços oberts o com a mínim es rendís sense oferir resistència. “La intel·ligència russa tenia dades que advertien que els ucraïnesos resistirien, però ningú es va atrevir a dir la veritat a Putin”, interpreta l’analista militar. Van topar amb una resistència ucraïnesa forta i ben entrenada, i amb el suport de milers de ciutadans, reclutats i voluntaris, de la Defensa Territorial.

El comboi militar de 60 quilòmetres de llarg que va enviar Moscou cap a Kíiv va quedar aviat encallat a uns 15 quilòmetres de la ciutat. Els ucraïnesos van atacar les línies d’abastiment i fins i tot van fer servir els rius per provocar inundacions controlades que els bloquegessin l’avenç. Però també hi ha hagut alguns “errors logístics d’envergadura” per part de Rússia que han sorprès els mateixos analistes militars, com explica Alberto Bueno, especialista en defensa de la Universitat de Granada. “L’avenç de columnes cuirassades sense reconeixement ni infanteria i el poc paper de la força aèria” són altres sorpreses, diu, tot i que el segon punt s’atribueix al fet que Rússia no ha aconseguit imposar-se en l’espai aeri, on està trobant més contestació ucraïnesa de l’esperada.

Fins i tot la raspútitsa, com es coneix en rus el terreny fangós que es genera quan la neu es desfà en aquestes regions, els ha fet la guitza: els vehicles militars russos no surten de les carreteres asfaltades per no quedar atrapats en el fang, i a les carreteres són molt més vulnerables a les emboscades ucraïneses. Al nord-est de Kíiv una d’aquestes emboscades va deixar fora de combat tot un regiment rus a principis de març. Segons Oryx, els russos han perdut més de 1.700 vehicles i equipaments (Ucraïna, 516), entre els quals 275 tancs. “Els russos no estan sent fidels a la seva manera de fer la guerra: els soviètics ja van aprofitar la raspútitsa per alentir els alemanys a la Segona Guerra Mundial”, apunta Molas.

Divendres les forces ucraïneses ja havien recuperat un territori de 35 quilòmetres al voltant de Kíiv, on els russos han hagut de recular, segons la intel·ligència britànica. Amb més de tres milions d’habitants i un perímetre de més de 100 quilòmetres, els russos no tenen prou efectius per encerclar la ciutat. Si no és que hi ha un canvi radical, el front de Kíiv ja està perdut per a Rússia.

Objectiu a l’est: encerclar el gruix de les tropes ucraïneses

Perdut el front de Kíiv, els esforços militars de Rússia es concentren ara en el front de l’est. Va ser el primer on van conquerir terreny només entrar-hi, el 24 de febrer, ja que a la zona del Donbass comptaven amb les milícies pro-russes que hi lluiten des del 2014. Però és aquí on també l’exèrcit ucraïnès té el seu desplegament més important “i on han estat preparant les defenses des del 2015”, assenyala Molas. L’estratègia del Kremlin passa ara per intentar fer una pinça que encercli aquestes tropes ucraïneses, les Forces d’Operació Conjuntes (JFO, en les sigles en anglès), avançant des de l’est al Donbass i pel nord des de Khàrkiv. Si les tropes russes aconsegueixen encerclar i bloquejar aquests regiments “podrien liquidar entre un quart i un terç de les forces ucraïneses” -les que componen les JFO-, segons apunta Pol Molas, però també destaca que els ucraïnesos aquí hi tenen “posicions molt ben atrinxerades i han tingut vuit anys per preparar-se”.

Per atacar les JFO, Rússia està desplaçant ara tropes des de Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país, que porta sotmesa a un setge brutal des de la primera setmana de conflicte, igual que Sumi i Txerníhiv, també al nord, i que Mariúpol, al sud. “El problema de qualsevol exèrcit és que no pot deixar ciutats a la rereguarda i per això la situació està estancada”, explica David Alegre, historiador de la guerra a la UAB. I és que les localitats encerclades estan resistint molt més del que s’esperava Moscou, a costa, això sí, d’unes elevades pèrdues humanes. Incapaç de seguir avançant per conquerir més terreny, l’estratègia de desgast russa s’està acarnissant amb la població civil.

BIELORÚSSIA

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Txernòbil

Sumi

Lutsk

Romní

POLÒNIA

Khàrkiv

Kíiv

Jitómir

Lviv

Poltava

Txerkassi

eslovàquia

Izíum

Ivano-Frankivsk

Vínnitsia

Lugansk

UCRAÏNA

Dnipró

Donbass

Donetsk

hongria

Zaporíjia

MOLDÀVIA

Volnovakha

Níkopol

Transnístria

ROMANIA

Mariúpol

Mikolaiv

Melitópol

Berdiansk

Kherson

Odessa

mar d’Azov

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Crimea

Atacs des de la invasió

Annexionats a

Rússia el 2014

Ciutat sota control rus

mar Negre

Ciutat assetjada

Sebastòpol

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

El flanc est de l’OTAN

la defensa d’ucraïna

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

40.000 militars sota ordres directes

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

130 avions aliats en alerta alta

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

102.000 forces paramilitars (aprox.)

140 vaixells aliats al mar

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

Font: OTAN

40.000 Guàrdia de fronteres

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4]

tot i que totes les xifres són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

BIELORÚSSIA

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Txernòbil

Sumi

Lutsk

Romní

POLÒNIA

Khàrkiv

Kíiv

Jitómir

Lviv

Txerkassi

Poltava

eslovàquia

Izíum

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

Lugansk

UCRAÏNA

Dnipró

Donbass

hongria

Donetsk

Zaporíjia

MOLDÀVIA

Volnovakha

Níkopol

Transnístria

ROMANIA

Mariúpol

Melitópol

Mikolaiv

Berdiansk

Kherson

Odessa

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Sebastòpol

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Atacs des de la invasió

Annexionats a

Rússia el 2014

Ciutat sota control rus

Ciutat assetjada

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

la defensa d’ucraïna

El flanc est de l’OTAN

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

40.000 militars sota ordres directes

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

130 avions aliats en alerta alta

102.000 forces paramilitars (aprox.)

140 vaixells aliats al mar

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

Font: OTAN

40.000 Guàrdia de fronteres

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4]

tot i que totes les xifres són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

Txerníhiv

RÚSSIA

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

Izíum

Poltava

Txerkassi

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Volnovakha

Níkopol

Mikolaiv

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

Kherson

mar d’Azov

Crimea

Sebastòpol

mar Negre

Annexionats a

Rússia el 2014

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Atacs des de la invasió

Ciutat sota control rus

Ciutat assetjada

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

BIELORÚSSIA

Txerníhiv

Txernòbil

POLÒNIA

Lutsk

Kíiv

Jitómir

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

ROMANIA

Mikolaiv

Odessa

mar Negre

El flanc est de l’OTAN

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

40.000 militars sota ordres directes

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

130 avions aliats en alerta alta

140 vaixells aliats al mar

Font: OTAN

la defensa d’ucraïna

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

102.000 forces paramilitars (aprox.)

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

40.000 Guàrdia de fronteres

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4] tot i que totes les xifres

són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

Txerníhiv

RÚSSIA

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

Izíum

Poltava

Txerkassi

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Volnovakha

Níkopol

Mikolaiv

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

Kherson

mar d’Azov

Crimea

Sebastòpol

mar Negre

Annexionats a

Rússia el 2014

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Atacs des de la invasió

Ciutat sota control rus

Ciutat assetjada

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

BIELORÚSSIA

Txerníhiv

Txernòbil

POLÒNIA

Lutsk

Kíiv

Jitómir

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

ROMANIA

Odessa

mar Negre

El flanc est de l’OTAN

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

40.000 militars sota ordres directes

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

130 avions aliats en alerta alta

140 vaixells aliats al mar

Font: OTAN

la defensa d’ucraïna

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

102.000 forces paramilitars (aprox.)

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

40.000 Guàrdia de fronteres

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4] tot i que totes les xifres

són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

Pèrdues humanes

En el bàndol ucraïnès, el que està clar és que hi ha molts més morts civils que militars. Però les pèrdues humanes russes també són devastadores. Segons l’OTAN, entre 7.000 i 15.000 soldats russos haurien mort. “És una especulació i una forquilla massa ampla, però la dada més baixa de les dues ja és una xifra terrible per a l’exèrcit rus”, diu Alberto Bueno. “Fins i tot les xifres reconegudes pel mateix Kremlin [alguns mitjans russos van arribar a parlar de 9.000 morts segons el seu govern, però després ho van retirar] apunten ja a un dels desastres militars més greus en la història contemporània de Rússia des de la Segona Guerra Mundial”, afegeix.

El front sud: la sortida al mar

Mariúpol és una altra de les ciutats convertides en un infern per les bombes russes. Els veïns han cavat fosses comunes improvisades per ficar-hi els cadàvers que quedaven estesos enmig del carrer. Els altos el foc s’han incomplert gairebé sempre i els corredors humanitaris que s’havien pactat han permès sortir fins ara molt poca gent, alhora que Ucraïna denuncia els “segrestos” d’habitants de la ciutat per portar-los a Rússia. Mariúpol és una ciutat estratègica: si cau, Moscou no només controlarà tota la sortida ucraïnesa al mar d’Azov, sinó que també unirà el front sud amb el territori ja controlat a l’est, al Donbass. Divendres les autoritats ucraïneses deien que Rússia havia aconseguit “parcialment” unir aquests dos fronts, però Mariúpol encara no es donava per perduda.

Ciutadans de Mariúpol cavant tombes

Els vaixells de guerra russos al mar Negre i el mar d’Azov mantenen bloquejat el comerç marítim ucraïnès i donen als soldats invasors un suport clau per avançar en el front sud. Però no són infal·libles: fa pocs dies els míssils ucraïnesos en van destruir dos. “Rússia té una flota marítima important, motiu de prestigi, però que costa molts diners de mantenir”, diu Alegre. Si bé l’exèrcit rus és un dels més poderosos del món, “la seva modernització en les últimes dues dècades ha fracassat pels bloquejos de la mateixa oligarquia russa”, que no volia invertir tots els diners que requereix la tecnologia militar puntera, explica. És per això que l’analista dona credibilitat a les informacions del Pentàgon que diuen que Rússia s’està quedant sense míssils guiats de precisió i per això també opta per bombes que generen més danys indiscriminats. També sembla que els dos mísisils hipersònics llançats des de Crimea, un cap a l’oest i l’altre a Mikolaiv, proven aquesta escassetat de míssils de creuer. Això se suma als errors logístics, a la resistència ucraïnesa i al fet que “els sistemes de comunicació els estan fallant constantment”, explica l’analista de la UAB. Però també hi ha el factor “tipus de combatent”, ja que bona part de les tropes russes estan formades per joves sense experiència militar “que sovint no sabien ni què hi anaven a fer”, a Ucraïna, diu.

En aquest front, a més, les forces ucraïneses “estan fent una bona explotació de les vulnerabilitats de les comunicacions”, un altre punt feble dels russos sobre el terreny, diu Molas. A més dels atacs contra objectius d’abastiment i comunicació russos, els ucraïnesos s’han dedicat a “enviar missatges SMS als mòbils dels soldats russos per oferir-los rutes de fuga si deserten”, explica l’analista.

Tot i així, en aquest front no hi ha raspútitsa i les forces russes que entren per Crimea -on l’exèrcit rus ja hi era abans i tot de l’annexió, el 2014- han aconseguit avançar més que al nord.

stats