El somriure del conseller. L'Associació d'empreses de Teatre de Catalunya va portar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a la presentació del balanç de la temporada 2012/2013, que ha donat un descens del 21% d'espectadors i, cosa que és més greu, d'un 25% en la recaptació. Mascarell va exercir perfectament el seu paper per apaivagar les males dades i va parlar fins i tot d'inversions en publicitat a TV3 (això no hauria de ser normal?) i de subvencions garantides per la conselleria (a qui no li dóna crèdit ni l'ICF). Mascarell, magnífic ensinistrador de serps, va complir, malgrat la davallada i la precarietat que viuen les arts escèniques a Catalunya.
Entrades més barates. Adetca va anunciar una rebaixa del preu de les entrades de fins al 25%. És una mesura tècnicament acceptable per la baixada del poder adquisitiu de gairebé tots els ciutadans, però que suggereix algunes preguntes. Qui pagarà la rebaixa? Doncs els artistes en general, que són els assalariats del sector. Tampoc serà res tan nou: el Teatre Nacional de Catalunya ja ho va començar a fer l'any passat.
Fem números. Si abaixem el preu de les entrades i augmenta un 20% l'assistència a les sales, ens posarien a final de temporada, en el millor dels casos, en la situació del any passat, però amb menys recaptació. Vull dir que el ventall de recuperació de públic de l'1% al 20% que no hi ha anat aquesta temporada suposa indefectiblement menys taquillatge. L'any que ve podrem tenir més espectadors, però una recuperació de la recaptació més tímida o nul·la. I no oblidem que els beneficis dels productors són els que fan possibles noves produccions. Sobretot aquelles més ambicioses, les de gran format, si es vol, i de les quals aquesta temporada en veurem ben poques de catalanes.
Misèria i companyia. Si mirem el preu mitjà de les sales alternatives, veiem que està en 10,5 euros. Preu de menú de ranxo. Si descomptem el 21% d'IVA i el 10% de drets d'autor, resulta que l'ingrés net no arriba als 7 euros. Una copa de vi al carrer Argenteria costa tres euros. I en una plaça de Sant Cugat per unes braves sofisticades et cobren sis euros. Sí, la gent menja però sembla que només omple la panxa i no el cap. La cultura a preu de saldo. La cultura no és d'eixe món. Situació miserable per als artistes. I Mascarell què hi diu?
