Dylan: un premi Nobel entravessat (literalment)
BarcelonaEls premis Nobel de literatura es divideixen en dos. Els que quan s'anuncien envien tothom de pet a la Viquipèdia i els que són coneguts i, per tant, bof, puff, bah, quina concessió i quanta vulgaritat. L'endemà, els diaris anem plens d'articles sobre l'agraciat (o desgraciat, segons la ploma). En el grup dels 'grumpies' –què faríem sense aquests eterns enfadats– hi havia aquest divendres Jiménez Losantos, que qualificava el premi de “mamarratxada” i considerava que Bob Dylan l'havia guanyat “per demagògia i corrupció política”. 'La Razón' tampoc ho acabava de veure clar. El seu titular de portada era “Bob Dylan, ¿Nobel de literatura?”. (Resposta: sí). A l'editorial suggerien que s'havia obert una veda i, per tant, per ser coherents calia ara obrir-se a “cantants, periodistes, locutors i, per què no, il·lustradors, vinyetistes i fins i tot grafiters”. Això sí, admetien que “una sola frase escrita en qualsevol paret pot contenir més valor i interès literari que moltíssims llibres”. Hi havia mitjans que exploraven la seva vida personal –ell, que sempre ha estat un fugitiu d'ell mateix– amb titulars untats de quètxup com “Bob Dylan, el Nobel solitari: 'només' ha tingut tres dones” (El Español) o “Bob Dylan: drogues, fills ocults, prostitució... i Novel de literatura” (El Mundo). Ah, i el director d''Abc', Bieito Rubido, començava el seu breu bitllet sobre Dylan amb la frase “Algun dia, els joves espanyols estudiaran les lletres de les cançons de Joaquín Sabina”.
Jo em quedo, però, amb la gran capacitat anticipatòria d'Alex Shephard, al The New Republic. “Qui guanyarà el premi Nobel de literatura?”, es preguntava un titular, el 6 d'octubre. “Segur que no serà Bob Dylan”, deia el subtítol. I, un any enrere, va escriure: “Si Bob Dylan guanya el Nobel, em menjaré la meva còpia del disc 'Blood on the tracks'”. Espero que el tingui en CD, de mida sempre més manejable que no pas un vinil.
