Veure els vídeos per calibrar la violència de la rebel·lió o sedició

MadridL'escorcoll de la conselleria d'Economia, rambla de Catalunya 19-21, va començar cap a les vuit del matí i va durar fins a les nou o un quart de deu de la nit del 20 de setembre del 2017. Aquesta durada, ¿va ser per una obstrucció a la tasca de la justícia dels funcionaris de l'interior de la conselleria o per l'acció de masses tumultuàries i aldarulls al carrer? Segons la lletrada de l'Administració de Justícia del jutjat d'instrucció número 13, Montserrat del Toro, no va passar ni una cosa ni l'altra. Va assenyalar que en els escorcolls sempre hi ha certa obstrucció, però que en aquest cas una de les funcionàries va facilitar-li la feina aportant-li claus dels ordinadors o proporcionant-li telèfons fixes per trucar a l'exterior, en aquest cas al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer.

Va poder haver-hi algun retard pel fet que els detinguts en els escorcolls que també es van produir en els seus domicilis no hi van acudir per estar presents com estipula la llei. Ni Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart, que van convocar la manifestació de protesta davant de la conselleria, van obstruir dins de l'edifici la tasca de la comissió judicial, i, segons va veure la lletrada des de certa distància, sí que van dialogar, en un despatx de la planta baixa, en diverses ocasions amb el tinent de la Guàrdia Civil a càrrec de la comissió judicial com una mena de mediadors. Els quatre despatxos, en diferents plantes, van ser escorcollats i es van fer caixes amb el material que s'havia de traslladar al jutjat. Els membres de la comissió judicial, segons la lletrada, van menjar entrepans perquè, ha dit, un dels Mossos "s'havia apiadat" dels presents.

Aquest és el relat dels fets. També hi ha un relat d'emocions. La lletrada volia pujar, ja de nit, després de sentir crits i alguns càntics –crits i sorolls, va assenyalar–, al terrat, però algú li va recomanar que no ho fes. "Quan vaig pujar vaig entendre per què m'ho havien dit", va apuntar la lletrada. Què va poder veure? Això: "Al mirar cap avall vaig veure un mar de gent". Va fer fotos amb el seu telèfon mòbil per informar el jutjat, segons va explicar.

La lletrada, un cop finalitzada l'activitat, lògicament va voler marxar cap a casa, però va sentir por davant el que havia vist i estava convençuda que estava en perill per la presència de la multitud. Se li va ocórrer que havien d'enviar un helicòpter, però els que tenia al costat s'ho van prendre com una broma. Tècnicament era impossible. Va rebutjar l'oferta de sortir per la porta principal a través d'un passadís i finalment la intervenció del major Josep Lluís Trapero, a qui li "va ordenar prèviament el jutge Ramírez Sunyer", va aconseguir que sortís acompanyada per agents a través del terrat de la segona planta –"que és com la quarta", va matisar– i saltant un muret d'un metre, amb ajuda dels Mossos, va sortir a través del teatre veí, després d'acabar-se la funció, entre actors, poc després de mitjanit.

La lletrada ha fet dues declaracions. La primera el 16 d'octubre del 2017 davant la jutge Carmen Lamela a l'Audiència Nacional i per videoconferència des de Barcelona. Allà ja va explicar que l'espectacle que va poder veure era "dantesc" i que tot estava "desbocat".

Una segona declaració de la lletrada es va frustrar al Tribunal Suprem. A petició de la defensa d'Oriol Junqueras, la lletrada va ser citada com a testimoni. Al Tribunal Suprem Montserrat del Toro va sol·licitar prestar declaració com a testimoni protegit darrere d'una mampara perquè no se la reconegués. L'instructor, Pablo Llarena, va sol·licitar a les parts que donessin la seva opinió. La Fiscalia va donar suport a la sol·licitud. Els lletrats de les defenses que coneixen la lletrada pels seus tràmits quotidians al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona van apuntar que no creien que fos necessari. Volien apreciar com explicava els fets del 20 de setembre. L'instructor va cancel·lar la compareixença.

Quan escoltes l'interrogatori et planteges si, sent la violència l'element típic del delicte de rebel·lió, no tindria més sentit que l'examen dels vídeos o fotografies –és a dir, la fase documental del judici oral– tingui més rellevància que la percepció dels testimonis.

El relat de la lletrada remet a una altra pregunta: ¿la Constitució desafia la celebració d'una manifestació com la del 20 de setembre en protesta pels escorcolls ordenada pel jutge?

La comissió judicial va complir els seus objectius, segons la lletrada, i, per tant, no es va obstruir o impedir l'acció de la justícia, una de les comeses, precisament, del delicte de sedició.

I, per cert, el coronel Diego Pérez de los Cobos va ser preguntat ahir per l'advocat Francesc Homs sobre l'estat d'excepció.

El lletrat va preguntar si, al veure els fets violents que s'acumulaven després de fer-se càrrec de la coordinació de les forces i cossos de seguretat del 21 de setembre i advertir les dificultats per la presumpta falta de col·laboració dels Mossos per impedir el referèndum, no havia proposat al Govern la declaració de l'estat d'emergència.

–No– va dir el coronel.

El major Trapero serà citat a declarar el pròxim 14 de març.