Estrafer la crida a la revolta de Quim Torra

BarcelonaEl discurs ocupa trenta-sis paràgrafs. Però des de Madrid han coincidit en assenyalar una sola idea: la de la crida a la insurrecció. “Torra crida a la unitat dels independentistes i els demana elevar la pressió”, diu en portada ‘El País’. “Torra crida els catalans a ‘revoltar-se’ per aconseguir ‘la llibertat’”, escriu ‘El Mundo’. Tot ve d’aquest paràgraf: “L’any que aviat començarà ha de servir, precisament, per realitzar el mandat democràtic de llibertat, per revoltar-se davant de la injustícia i per fer caure els murs de l’opressió”. És realment una crida? On hi ha l’imperatiu? Miro per la finestra i no veig insurrectes fent caure cap mur. Parlen de 'sublevarse' en castellà, però diria que en català 'revoltar-se' té un matís que es perd en la traducció. Diu el diccionari que efectivament 'revoltar-se' és “Fer alçar contra l'autoritat establerta, alçar en sedició”, però també “Provocar un viu sentiment d'indignació (a algú)”. I crec que l’accepció que fa servir Torra en el seu discurs és la segona. Unes línies abans citava Robert Kennedy: “Cada cop que un home lluita per un ideal o actua per ajudar-ne un altre o es rebel·la davant de la injustícia genera una petita ona d’esperança”. És important que, en tots dos casos, hi aparegui la rebel·lió-davant-la-injustícia. I qualsevol que hagi analitzat la situació política catalana sap que aquesta invocació és més retòrica, per mantenir el relat d’una República pròxima, que no pas una veritable crida a l’acció. (Torno a mirar per la finestra, i res.)

Diaris i polítics espanyols es conjuren contra el relat, esclar. Però fins i tot Albert Rivera, en aquells temps en què apareixia despullat als cartells electorals, animava el personal a rebel·lar-se. Però tot evoluciona. I ara, gràcies als seus pactes amb Vox, ja només es despulla políticament.