Una jornada de reflexió podria ser un luxe

Jornada de reflexió és com Dia sense Cotxes, o sigui un artifici del qual tothom passa olímpicament. I, amb tot, admeto que anem tan de bòlit que la sola existència d’una jornada destinada a la reflexió em sembla un luxe, i no un luxe qualsevol, sinó un luxe nòrdic, com diria un candidat que segur que diumenge anirà a votar a l’hora que el Barça jugarà la final del Mundial de Clubs i passa que t’he vist. La jornada de reflexió forma part de la mateixa antigalla que el vot per correu en l’era digital, que la llei que impedeix donar resultats d’enquestes l’última setmana de campanya (que és quan més interessen) o que els blocs electorals en l’època de teles privades i Twitter. Als EUA fan mítings fins i tot el dia de les eleccions. I fa vora 250 anys que s’hi dediquen.