L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dimarts 30, a les 15 h, sessió d'investidura del candidat Puigdemont'

Per dimarts que ve, dia 30, a les 15.00 h, està convocada la investidura del candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Ningú no sap què passarà aquell dia: si Puigdemont s’hi presentarà, si delegarà en un altre diputat el seu discurs o intentarà intervenir per videoconferència, si en aquest supòsit els partits que no li donen suport demanaran la suspensió del ple o l’abandonaran o, fins i tot, com diuen alguns, si entrarà a Espanya, serà detingut i tot seguit demanarà de participar en el debat… La pretensió d’investir un candidat que no estigui present a l’hemicicle topa amb obstacles de diversa mida. El més gros i immediat és que en el supòsit que arribés a ser votat (emparat en el reglament del Parlament), el TC podria declarar nul·la la votació immediatament. I això projecta també una ombra sobre la capacitat de governar del president Puigdemont a distància.

Ara bé, només la possibilitat que es convoqui aquest ple per investir Puigdemont provoca un neguit, per no dir una histèria, tan gran en el govern espanyol que ahir (perquè els plens els carrega el diable, i un cop convocat, imagina’t que s’acaba votant Puigdemont president. Què fa el rei? Firma el nomenament?) la Moncloa va cometre un dels errors més clamorosos de tot el Procés, i mira que n’ha comès: intentar que no es pogués convocar el ple d’investidura de Puigdemont.

O sigui el govern espanyol diu al Consell d’Estat que vol anar al TC a demanar-li que anul·li la convocatòria del ple. Que necessita el seu informe favorable, perquè si el TC rep dos fulls grapats, l’un amb l’informe favorable del Consell d’Estat i l’altre amb la petició del govern espanyol, l’acte queda suspès. Per això Soraya diu: “...‘Y si es positivo’, avui mateix presentem el recurs”.

Però, ai las! Resulta que no és “positivo”. Que el Consell d’Estat va dir que no, i ho va dir per unanimitat. I què ha dit que farà el govern de Rajoy?: presentar el recurs igualment. Suposo que a la Moncloa estaven tan convençuts que els donarien la raó, que van tirar pel dret. Resultat: mirin aquest destacat a la portada de ‘La Razón’: “Malestar entre los magistrados del TC, que ven ‘una temeridad’ [posat entre cometes, per tant, això de la temeritat ho diu almenys un magistrat del TC] actuar sin consenso y aconsejan esperar a que se corrobore la designación a distancia”.

Per això, avui Ernesto Ekaizer diu que “el Consell d’Estat dona una bufetada històrica a Rajoy”. Hauríem d’afegir que la bufetada seria en tot cas per a Rajoy i per al PSOE, que ahir, un cop més, va donar suport a Rajoy en això del recurs preventiu, i per tant, ahir, el PSOE, un cop més va quedar… retratat. (Després, quan es va saber que el Consell d’Estat deia que no, el PSOE va dir que deixava de donar suport al recurs.)

Com va argumentar el recurs, ahir, Soraya? Com que dilluns el jutge Llarena va dir que no demanaria la detenció de Puigdemont a Dinamarca perquè Puigdemont se’n podria aprofitar en un futur, Soraya va voler demostrar que ells no estaven demanant res per al futur (pel cas que Puigdemont fos investit) sinó per al present.

Però és que també és present que Puigdemont és diputat, té el vot de la majoria (el van votar vora un milió de persones), no està inhabilitat i no té els drets polítics suspesos. Això també és present.

I finalment, la mare dels ous: que en proposin un altre. Un altre que no sigui el que vol el Parlament de Catalunya, o sigui, el que ha volgut la gent.

Mirin: saben què hi ha en la posada en escena de Soraya? Bé, primer, tapar el cas Gürtel amb la manta de Catalunya. Però sobretot hi ha el pensament jurídic, l’estratègia pròpia del que és Soraya: una advocada de l’Estat. El seu cervell és jurídic. Tant és que milions de persones facin allò o votin això: davant un problema, el seu acte reflex és de jurista, i consisteix a preguntar-se què diu la llei. No què diu la societat, que seria l’acte reflex d’un polític. El jurista té un problema i diu: “vejam que diu la llei per impedir-ho”. El polític té un problema i diu: “vejam què diu la llei per encabir-ho”. Això no vol dir que no facin política, sinó que fan política atrinxerats en les hores i hores que han empollat dret, lluny del carrer. I per això, a Catalunya, el PP de Rajoy y Soraya, amagat darrere la policia i els jutges, no fa més que perdre estrepitosament. Sobretot, perdre l’oportunitat de contribuir a solucionar un conflicte democràtic.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.