El maldecap de Cristiano
El debat que hi ha aquests dies al Santiago Bernabéu és si aquesta és o no la pitjor temporada de Cristiano Ronaldo des que va fitxar pel Reial Madrid. Una dada, de les moltes dades negatives que arrossega aquest any, és que fora de casa només ha marcat en tres partits: a Balaídos contra el Celta, contra l’Eibar i encara de penal i fent cinc gols a Cornellà contra l’Espanyol.
El tema Cristiano Ronaldo preocupa, i molt. Sobretot perquè el seu futur depèn de molts factors. Ara que li han concedit la suspensió cautelar, al Madrid tenen clar que aquest estiu ha de moure fitxa i aconseguir un jugador que sigui una sensació, o potser revelació, almenys els dos propers anys. Cristiano ja és al final de la seva carrera esportiva, almenys a gran nivell, i ha de deixar el Madrid. A més a més, és el moment adequat per treure’n un bon pessic, principalment del PSG, que espera aconseguir els serveis del portuguès.
Amb la cautelar, el Madrid sap que aquest estiu ha de tirar la casa per la finestra per si de cas es passa tot un any sense fitxar. Però el mercat tampoc li ofereix gaires garanties. Els millors jugadors del món ara mateix són al Barça, i no sembla que vulguin marxar. És més, l’entorn de Neymar assegura que el blaugrana no aniria mai al Reial Madrid, club al qual responsabilitza en gran part dels mals que està patint davant de la justícia. Mirant el mercat, només els queden jugadors com Lewandowski o De Gea, pertanyents a clubs que, coneixedors de la necessitat dels blancs, els demanaran una gran quantitat de diners.
La situació per a Florentino no és fàcil. S’ha de despendre de Cristiano i fitxar un substitut. Però sobretot ha de guanyar. Aquesta és la clau. El Madrid ha acabat una temporada en blanc i aquesta ja està eliminat de la Copa, té la Lliga molt complicada i la Champions gairebé és una quimera. La FIFA li ha atorgat la cautelar i vés a saber si al final li dóna una amnistia, si hi ha nou president i si aquest decideix començar de nou a tots els nivells.
Però el problema del Madrid i els maldecaps de Florentino no són la sanció de la FIFA sinó la feina mal feta des de fa anys. Voler fitxar noms i passant olímpicament de l’entrenador. El Barça en canvi, tot i l’inconvenient greu de no poder reforçar-se també durant dues finestres de fitxatge, ha viscut de la feina ben feta des de fa moltes temporades. I aquesta és la seva grandesa: l’equilibri entre homes de la casa i cracs mundials. Tots dos aspectes són imprescindibles. Perquè, en el fons, el futbol és molt més que diners i mercenaris. Els sentiments, encara que cada vegada siguin menys imprescindibles, continuen sent els sentiments.
