Prejudicis xenòfobs per la procedència de les urnes

BarcelonaPrevisió meteorològica de la jornada: portin paraigua, que cauran persones del cel. Ho diu la portada d''El País' i a cinc columnes, una mesura reservada només per a les grans ocasions: "La Generalitat llança la població contra l'Estat". Ja ho veuen, 'La gran abducció' acaba amb els sobiranistes convertits en projectils humans inanimats i mancats de qualsevol voluntat. El primer subtítol és encara més eloqüent sobre la ceguesa i incapacitat de comprensió del fenomen: "L'independentisme demana als ciutadans defensar el referèndum il·legal". No, l'independentisme no demana res als ciutadans: l'independentisme 'són' els ciutadans. No tots, esclar. Però sí uns dos milions de ciutadans que exigeixen poder expressar la seva opció política en un cabal democràtic.

La qual cosa ens porta a les urnes. El govern les va presentar i les reaccions van de la burla humiliant a, directament, la xenofòbia. García Albiol ja havia traçat el camí, hores abans, dient que la seva dona en tenia una d'igual per a la roba bruta. No la tenien tots dos, no, només la seva dona, ahà. 'La Razón' les qualificava de "tàper xinès", com si la procedència n'hagués de soscavar la legitimitat. I s'afanyaven a dir que s'havia fet servir un model similar a les eleccions d'Uganda, tornant a atiar els prejudicis del lector. Al titular de portada d''El Mundo' també corrien a destacar que fossin "made in China", així, en anglès. I no en deien 'urnes', sinó que les tractaven de "caixes de plàstic opaques". L''Abc' també se sumava a la festa: "Urnes xineses de 5 euros". Idèntica tàctica de vincular origen i preu a validesa.

M'ha fet pensar en aquelles faules que ens feien llegir de petits. I en aquella guineu que no podia saltar prou alt per abastar el raïm: també tenia el menyspreu com a últim recurs. Magre consol.