Miquel Iceta: “Per treure la dreta més dreta, potser has de pactar amb la dreta menys dreta”

BarcelonaEn una setmana determinant per a la política estatal, el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, analitza la cruïlla en què està la investidura espanyola i la repercussió en el procés sobiranista català.

Hores decisives a Madrid. El PSOE negocia a dues bandes.

Podem fins ara deia “No vull negociar amb tu, si estàs negociant amb un altre”, i van canviar, finalment. Si haguéssim començat abans, hauríem desbrossat molt més el terreny.

Per què creu que Podem ara accepta la negociació paral·lela?

La pressió de la gent que vol canvis és gran, i la mascletà valenciana del PP en el fons està ajudant. Si ara no som capaços de donar una alternativa a aquesta situació, molts ciutadans se sentiran frustrats.

Ciutadans (C’s) planteja una reforma exprés de la Constitució que inclou suprimir les diputacions.

Bé, el catalanisme ha volgut suprimir les diputacions. Imagini’s que al final se suprimeixin gràcies a C’s. També mereixerà una nota al peu de pàgina.

¿Governar o tenir el suport de C’s és un canvi?

Sí. ¿Que no governi el PP ja és un canvi. Suficient? Ho veurem si es produeix. A mi m’agradaria molt més un canvi netament d’esquerres.

Només amb Podem?

Només amb Podem i les seves confluències. Però els ciutadans no han donat una majoria absoluta a les esquerres. Deu ser que no hi ha una majoria de ciutadans que vulguin un govern d’esquerres. Crec que vaig ser el primer dirigent socialista a parlar d’un acord simultani amb Podem i C’s. Convé que les forces del canvi es posin d’acord, sabent que són transversals, amb diferències entre elles, i per tant que l’acord haurà d’estar molt acotat en els elements que puguin tocar vores.

Carme Chacón deia en campanya “Ni taronges ni blaus, cal fer fora la dreta”. Si són la mateixa dreta, no és canvi.

La visió que tenim de C’s a Catalunya és bastant diferent que la que tenen a la resta d’Espanya, que apareix més com un partit entre el PP i el PSOE, per la banda dreta.

Però si blau i taronja són la mateixa dreta, això és el canvi?

Per treure la dreta més dreta, potser has de pactar amb la dreta menys dreta. El millor per a Catalunya és un canvi de govern, disposat a escoltar i que comenci a pensar seriosament que sense que els catalans puguin votar, la ferida no es cura.

¿El PSC seria capaç de governar a la Generalitat amb C’s?

El que ells posen com a condició per governar Catalunya és impossible. No volen la immersió lingüística perquè no creuen que el català hagi de ser el centre de gravetat del sistema. Això ho fa impossible, tret que canviessin.

¿Ha posat alguna línia vermella a Pedro Sánchez en la negociació?

Que siguem coherents amb el que hem dit a la campanya. ¿C’s voldria fer una reforma constitucional recentralitzadora? Miri, no podrà ser.

Sense el PP i C’s no hi haurà reforma.

O canvia el PP o no n’hi haurà. No serà d’avui per demà. I mentre arriba, no farem alguna cosa? Per redreçar les relacions entre el govern català i l’espanyol convé tocar-la bé en aspectes de finançament, poder judicial, pluriculturalitat i plurilingüisme, inversions... I quan es pugui, una reforma de la Constitució. El canvi de govern per si mateix donarà resultats. Tindrem un govern que potser no l’encertarà, potser no podrà abordar els grans temes d’entrada, però serà tan diferent que contribuirà a capgirar una mica la lògica abocada al trencament.

Vostè demana alguna cosa?

Sí, quartos. Em preocupa molt que no s’hagi revisat el finançament. La meva obsessió primera és diàleg; la segona, diners; la tercera, el caràcter plural de l’Estat, plurilingüe, pluricultural o plurinacional o com se li vulgui dir, que és l’Espanya real.

El PSC parla d’Espanya plurinacional. El PSOE, de singularidades.

Si hi hagués voluntat i capacitat de reconèixer la singularitat de Catalunya, que Catalunya és un subjecte polític, hauríem guanyat molt.

El dret a decidir és la centralitat política a Catalunya.

Dret a decidir? Sí, jo vull decidir una reforma constitucional.

¿Vostè vol que Catalunya sigui un subjecte polític?

I tant! És que és obvi.

Els subjectes polítics decideixen per ells mateixos, no?

No. Tinc una visió del món diferent des que pensen que existeixen encara sobiranies. Les sobiranies es comparteixen.

Quants mesos dóna a la legislatura catalana?

Ara ja estem a 17 i baixant. Perquè deien 18... No l’hi sé dir. No sé on van, i temo que ells tampoc. Ens criden l’alto pel nom d’una conselleria [Afers Exteriors], cosa que em sembla ridícula i no comparteixo, però ràpidament a presentar al·legacions. ¿Però no havíem dit que aquesta era la legislatura de la desconnexió que començava per no fer cas al TC? Jo si fos independentista viuria molt neguitós. Perquè veuria que la realitat i la pràctica no és la que m’havien anunciat.