El nou rècord històric del deute públic neutralitza la millora de la prima de risc

Barcelona.Els diners que Espanya deu als seus creditors ja gairebé s’han triplicat des de l’inici de la crisi. El desembre del 2007, l’Estat devia als seus creditors 357.000 milions d’euros i sis anys després el deute públic ja superava els 961.000 milions d’euros, segons les dades avançades ahir pel Banc d’Espanya. Durant el 2013, el deute va créixer a un ritme de 210 milions d’euros al dia i es va situar en el 93,7% del PIB, un nivell que no es veia des del 1909.

Repartit entre els ciutadans, cada espanyol hauria de pagar 20.634 euros perquè l’Estat aconseguís eliminar totalment el deute públic. Això suposa 1.639 euros més que un any enrere.

Més enllà del registre històric, l’augment del deute públic té un impacte directe sobre l’economia real. Els recursos que Espanya dedica al pagament d’interessos per aquest deute s’han disparat des de l’inici de la crisi, justament en el moment en què l’Estat té més necessitat de diners. Aquest any el govern espanyol preveu gastar més de 36.000 milions d’euros a pagar interessos. Tota sola, aquesta partida supera la despesa (34.500 milions) que faran tots els ministeris durant l’any. Dit d’una altra manera, si no pagués ni un euro en interessos Espanya directament podria duplicar la despesa dels seus ministeris.

Però la situació és més crua: l’equip del ministre d’Economia, Luis de Guindos, pronostica que el deute espanyol seguirà en augment i fregarà el 100% aquest mateix any. A més, les previsions del govern i dels diferents organismes internacionals indiquen que el creixement de l’economia espanyola es mantindrà en nivells raquítics durant els pròxims anys, de manera que pagar aquest deute serà més difícil que si l’economia es trobés en un estat saludable. La inflació, que també estarà a nivells baixos “durant un llarg període de temps” segons ha vaticinat el Banc Central Europeu, no contribuirà a facilitar les coses.

En els últims mesos, Espanya i els països de la perifèria europea han gaudit d’una treva dels mercats que s’ha traduït en una rebaixa de les seves primes de risc. Ahir mateix, la prima espanyola va baixar 186 punts, el nivell més baix des del 2011. Paral·lelament, l’interès que l’Estat paga pel seu deute amb venciment a deu anys va situar-se ahir en el 3,53%, la rendibilitat més baixa des del març del 2006.

Aquesta creixent bonança treu pressió a Espanya i el seu govern, però no tant als comptes públics, que segueixen fortament tensionats per l’augment del deute públic. La millora de la prima de risc, per tant, no s’acaba de traduir en una reducció proporcional de la despesa en els interessos.

Dificultats per al crèdit privat

Tot i que no hi ha consens entre els experts, diversos economistes asseguren que un nivell de deute públic elevat acaba perjudicant el creixement de l’economia. De fet, aquest va ser un dels debats acadèmics més candents durant tot el 2013.

On hi ha menys debat és en l’efecte perniciós que l’elevat deute públic provoca sobre els crèdits del sector privat. “Quan un govern té molt deute, entra en competència amb el sector privat per captar finançament”, explica Josep Oliver, economista de la UAB. Els inversors acostumen a preferir invertir els seus diners en deute públic que en el d’una empresa, ja que “per definició els països són més solvents que les empreses”, explica Oliver.

Aquesta és una de les explicacions per les quals el crèdit al sector privat està caient a Espanya, cosa que dificulta la recuperació de l’economia. El novembre passat, els préstecs a les empreses no financeres havien caigut un 8,5% respecte a un any abans, segons dades del Banc d’Espanya. Aquest efecte, conegut entre els economistes com a efecte expulsió, creixerà mentre també ho faci el deute. “Com més deute, més efecte expulsió ”, resumeix Oliver.

Tot i l’excepcionalitat de la situació actual, i malgrat que algunes veus així ho reclamen, Oliver creu que Espanya no acabarà fent una quitança. “És impossible que Espanya no torni tot el deute: primer perquè els nostres creditors no ens ho permetran, però és que, a més, les entitats financeres espanyoles tenen molt deute públic: si fas una quitança, l’endemà hauràs de rescatar el sector financer”.