Au revoir 2014-Welcome 2015
Per a aquest 2015 que estrenem, per als que governeu després de les properes eleccions, si us plau ni un pas enrere, en tot cas, un pas endavant i dos si cal, amb valentia i determinació
Acaba un any i pràcticament també una legislatura i a un li queda la sensació que, tot i no voler ser injust amb l’encomiable treball dels nostres governants, i que s’han portat a terme històrics i transcendentals canvis al nostre país, no hem acabat encara d’arrencar.
Podria estar d’acord amb el que diuen alguns experts respecte que les expectatives són bones i que hi ha alguns primers símptomes de recuperació. Aquest optimisme em podria valdre si per exemple visqués al nostre país veí Espanya, on la crisi va començar com la de la majoria de països del nostre entorn, al 2007, i que, tot i el problema de l'atur, sembla que aquest 2014 lidera el creixement a Europa.
Però si em centro en les particulars circumstàncies d’Andorra, potser aquest optimisme d’alguns mereix ser matisat. Recordem que quan iniciàvem la present legislatura, a la primavera del 2011, un dels missatges que més va arrelar va ser que estàvem al final d’un cicle econòmic la decadència del qual s’havia iniciat als inicis dels 2000 i que havia comportat una caiguda dels índexs més significatius que òbviament es va intensificar amb la crisi internacional del 2007.
El mateix missatge anava acompanyat de la necessitat de canvis profunds, ja no només per la caiguda de visitants i turistes i de tots els efectes que comportava, sinó també pels canvis que la pressió internacional obligava a implementar i que ja s’havien hagut d’iniciar al 2009 amb l’intercanvi d’informació fiscal.
En aquest context, a la primavera del 2011, afrontàvem el canvi de cicle amb diferents fronts oberts, tant a fora com a dins del nostre país. No cal dir que malgrat l’immobilisme i el conservadorisme d’alguns, que fins i tot, amb finalitats electoralistes prediquen la política del “pas enrere”, el posicionament d’Andorra a nivell internacional ha millorat molt i que des dels diferents fòrums s’aplaudeix la determinació del nostre país en afrontar un procés d’homologació diferencial sense escletxes. L’obertura econòmica i el nou model fiscal han esdevingut eines fonamentals per assentar les bases de la reactivació. Aquestes i d’altres mesures complementàries però igualment importants, han configurat el marc legal idoni per iniciar una etapa de recuperació, que quedarà definitivament segellat i confirmat amb les properes signatures de convenis per evitar la doble imposició.
A nivell intern, però, tot i haver-se assolit l’equilibri pressupostari com a principal fita, hem trobat a faltar valentia per impulsar les grans reformes estructurals. La por al desgast electoral ha pesat massa en temes com la reforma de la CASS o de l’Administració, o fins i tot en la qüestió de l'heliport, entre d’altres.
Una petita revisió a vol d’ocell sobre alguns aspectes crítics afrontats en alguns articles meus anteriors, serveix per destacar en quins aspectes reclamàvem una major determinació per part dels nostres governants presents i futurs. Més enllà de l’assolida creació d’un marc legal homologat, ja fa temps que hauríem d’haver passat a l’acció.
És cert que s’han impulsat clústers, particularment el tecnològic, on recentment se’ns ha anunciat un gran projecte estratègic, jo diria que el primer de rellevància en quatre anys, l’edifici polivalent promogut per Andorra Telecom, “The Cloud”, que ben segur pot acabar representant una icona del paisatge urbà de la capital. Però a nivell de projectes estratègics no s’han impulsat ni els més fàcils i no controvertits com la futura i tan necessària estació d’autobusos, entre d’altres.
De fet, no és que trobem a faltar projectes estratègics sinó que el que realment manca ara és passar a l’acció, a desenvolupar una estratègia de creixement sostingut per a la nostra economia. En aquest sentit, ja vàrem denunciar en el seu moment mancances importants a nivell de promoció de país, més enllà de la inqüestionable tasca d’Andorra Turisme, que tampoc ha escapat a les nostres crítiques, particularment en aspectes com la necessitat de superar el fenomen del turisme rus, o al major desenvolupament de l’Andorra Convention Bureau, tot i l’èxit d’algunes de les seves accions. En aquest sentit, reclamàvem un paper més proactiu de les nostres representacions diplomàtiques i sobretot, una redefinició de la nostra marca de país, una Marca Andorra integral i moderna, eina que ha de donar visibilitat i posicionament internacional.
Al nounat 2015 se li plantegen, doncs, importants reptes. Inqüestionablement passarà a la història com el del naixement d’una nova legislatura. Mani qui mani, però, a la ciutadania el que li ha de preocupar no són les persones, encara que avorreixi que quasi sempre siguin les mateixes, sinó els resultats, que necessitem que es facin visibles sense demora.
Per a aquest 2015 que estrenem, per als que governeu després de les properes eleccions, si us plau ni un pas enrere, en tot cas, un pas endavant i dos si cal, amb valentia i determinació. Més enllà de la cosmètica tradicional de cloenda de legislatura i subsegüent campanya electoral, el que ens calen són quatre intensos anys de feina ben feta, inoblidables tant per l’estratègia com pels resultats.
