Escriure en roig, groc i blau

A poc de celebrar el 23è aniversari de la nostra Constitució voldria fer una crida a l’esperança en el futur del nostre país. Tot té un fonament, res és gratuït. Els darrers dotze mesos han estat particularment durs per a una societat que tot i portar patint quasi deu anys, ha vist accentuat el seu sofriment amb la crisi financera més cruel de la nostra història. Hi ha opinions en tots els sentits i cadascú té el seu punt de vista, però el que resulta indiscutible és que la lliçó ha estat exemplar i el resultat que en derivi, sigui ara o en els propers anys, marcarà per sempre més el posicionament i la consideració d’Andorra en el context internacional tant a nivell econòmic com financer i fins i tot social.

El camí vers la transparència no és exclusiu d’Andorra, això és evident. És una tendència generalitzada a nivell mundial i s’imposarà cada cop amb més força durant el present segle XXI. Per tant, ni que hagi estat de pressa i a sotragades, estem vius i posicionats en un context cada cop més exigent, complint i respectant les regles del joc i preparats per assumir nous reptes si se’ns plantegen.

Els guerrers de la nostra generació hem comptat amb la inestimable col·laboració i consell de la sàvia generació pionera, la que va construir la pròspera Andorra de la segona meitat del segle XX. Però ara, tot i tenir forces encara per seguir lluitant una mica més, crec que uns i altres hem de fer valdre la nostra experiència i posar-la al servei de la següent generació, la que jo anomeno “Generació de la Constitució”, joves nois i noies entre 18 i 23 anys, molts dels quals s’estan formant a casa o a l’estranger i que representen l’autèntica esperança en el futur d’Andorra.

Aquesta nova generació d’andorrans, molts d’ells amb una formació a nivell de coneixements i d’idiomes envejable i amb un món que ja haguéssim volgut molts de nosaltres a la nostra època, són els hereus del nostre esforç i sacrifici i mereixen una oportunitat per demostrar-nos a tots el que pot arribar a ser el nostre estimat país en els temps que han d’arribar.

Però com que res és fàcil ni perfecte, cal tenir en compte que la protecció i el benestar del que aquesta generació ha gaudit els inhabilita per afrontar els grans reptes de futur sense més. L’amorosa sobreprotecció amb què els hem obsequiat necessita ara del contrapès en forma de transmissió de la nostra experiència, del bo i el dolent que hem viscut i sobretot el nostre consell a la vista dels pros i contres que et fan madurar i que t’ajuden a ser fort davant de l’adversitat.

Aquesta nova “Generació de la Constitució” ho té tot per triomfar: formació, cosmopolitisme, suport i consell dels més savis i un nou món on ubicar-se ple d’il·lusió i expectatives.

Confio molt en el futur del nostre país, però sobretot confio en ells, els nostres joves expatriats temporals, àvids de coneixements i d’experiències, però als quals cal inculcar el sentit de la responsabilitat que com a ciutadans andorrans tenen vers la seva pàtria.

Molts d’ells ja són de facto ambaixadors improvisats d’aquesta nova Andorra i el simple fet de recórrer el món explicant d’on són ja ens ha de donar un xic més de visibilitat que la que hem tingut històricament. Però encara ens cal més, tant d’ells com de nosaltres mateixos.

D’ells espero el millor: la joventut, el talent, la força, l’optimisme, el rigor, i un profund sentiment patriòtic que exalti valors com la solidaritat, la generositat i la preeminència de l'interès col·lectiu sobre l’individual.

De nosaltres espero el sentit comú, la saviesa, la capacitat de transmetre coneixement i experiència i sobretot la virtut de no vedar el pas al progrés, i saber entendre que res és etern, i que hem de sentir-nos orgullosos tant del nostre bagatge com d’aquells que ens han de rellevar, aquests joves, nois i noies, fills d’una Constitució que els responsabilitza com a guies del futur d’un país però alhora els premia amb l’honor de gaudir dels efectes balsàmics de l’ordre preestablert.

Tot i els temps convulsos que vivim i que potencien la discrepància, deixem per un instant l’agror de la disputa, de la discòrdia, de les desavinences per raons ideològiques, polítiques, culturals o religioses. Proposo fer una treva emocional, fent prevaldre només els valors que ens uneixen, allò que vist en positiu, a tots ens pot fer goig.

De fet, ens podem sentir molt orgullosos d’haver arribat fins aquí i de poder gaudir d’un petit gran país carregat d’expectatives i de futur, molt de futur, especialment per haver preparat el camí per a aquesta jove generació que espera el seu torn per escriure en roig, groc i blau un nou capítol de la nostra història.

Com deia fa uns anys un jove poeta fill de la Constitució al descriure la nostra bandera i les virtuts que dels seus colors se’n desprenen: “El roig de la sang que corre gloriosa, el groc del sol que il·lumina la fosca, el blau del cel on l’anhel reposa...”.