La desconfiança ens aboca a la ignorància
Aquests últims dies he marxat com a fotoperiodista a Moldàvia, amb l'ONG Educo.
He gaudit, plorat i obert els ulls en molts aspectes diferents, i un dels que m'ha fet sentir malament personalment és la mala praxis en l'intent d'ajuda en les crisis (Haití, La Palma, Ucraïna) per culpa de la desconfiança.
Sempre he pensat (com molts coneguts) que puc aportar menjar, mantes, roba, joguines però mai diners; aquell rum-rum d'on aniran a parar em feia fer marxa enrere, i amb el fet d'aportar menjar o materials ja era feliç.
Per altra banda pensava en les ONG com a organitzacions sense ànim de lucre on sempre hi treballaven voluntaris o germanetes de la caritat. Mare de Déu... què equivocat estava.
En aquest viatge he anat acompanyat de grans professionals del l'ONG Educo i només escoltant les seves converses he arribat a conclusions sense que em calgués preguntar o que m'expliquessin: la realitat és molt diferent, és clara i sensata.
Les persones que m'han acompanyat en aquest viatge eren personal assalariat, com qualsevol persona que fa feina per una empresa, ja que una ONG és una empresa. Això sí, sense ànim de lucre, sense mirar quins beneficis treuen a final d'any, però si pagant uns salaris als seus treballadors. Treballadors molt qualificats, que fan malabars per conciliar vida familiar amb reunions telemàtiques a qualsevol hora i dia depenent de la part del món amb qui es reuneixin. Formats i amb una gran experiència, obsessionats a trobar i esprémer els diners que s'aconsegueixen per tal de rehabilitar el màxim possible els recursos, predisposats a viatjar a qualsevol racó del món on sigui necessari, de vegades per llargs períodes de temps (africa, Haití, Ucraïna), arrossegant i cuidant a la vegada de fills, i conscienciats a vacunar-se i cuidar-se extremadament de noves malalties de països no desenvolupats. Negociant en diversos idiomes, cuidant les finances que parlen de quantitats de diners a destinar amb 6 o, fins i tot, 7 xifres. Evidentment, això no es pot deixar en mans de voluntaris que ho facin a temps lliure ni parcial, sinó de grans professionals que s'aboquen a aquests tipus de responsabilitats a temps complert amb passió i conscienciació però que tenen famílies, molta pressió, obligacions i hores de feina, i aquests professionals tot i pagant-los un salari com correspon, és molt difícil de trobar-los.
Altrament, sempre tenim al cap el tema dels diners, de no donar sinó dur material. Jo també era d'aquests fins a acabar aquest viatge. Aportarem a l'escola un paquet de cigrons, dos breaks de llet, un pot de tomàquet i dos d'arròs. Posem pel cas que siguin 15€; ara multipliquem per totes aquelles famílies i països que fem el mateix i penseu quants camions s'omplirien per enviar aquesta ajuda. Algú s'ha parat a calcular els diners que marxaran en pagar el lloguer d'aquests camions? Benzina? Peatges? Lloguer de magatzems i espais quan arribin a destí? Lloguer de furgonetes per a repartir? Aneu fent càlculs i veurem quin munt de diners malgastats.
Ara pensem que aquests 15€ es remeten a l'ONG i es poden fer servir a lloc. Aquests dies he vist, en un repartiment d'aliments, com davant de la falta de lots per a famílies, s'ha sortit corrent a un supermercat a comprar el que calia per tal que aquelles famílies amb nens poguessin marxar amb els seus productes de primera necessitat. També he pogut visitar una granja de proximitat, en la qual d'aquests diners se'n treu un rendiment que em va fer donar voltes als ulls i al cap: una petita granja on aquets diners s'expremen a un nivell majestuós, comprant directament producte fresc (verdures, fruita, etc.) a preus irrisoris, ja que s'adquireixen directament a altres agricultors, els quals tot i fent preus especials per la causa, guanyaven més que venent a les grans superfícies.
Així que menjar fresc + repartiment amb flota de furgonetes a un preu ridícul però bo per tots aquells que els venen, incentivant i ajudant un país veí, pobre, amb la por de ser els següents en ser envaïts i amb les vies de venda dels seus productes tancades.
Si, evidentment que en algun moment es poden escapar els 15€ (tot i que ho dubto), però quants euros es malgasten en els viatges de camions, menjar bo però en cap moment fresc, magatzems, etc.?
No és una crítica de com fem les coses ni del pensament de molts. Crec que simplement és el desconeixement, la por, i el fet de sentir les notícies que de vegades ens arriben de barruts i estafadors que s'aprofiten de la nostra bona fe.
Però les noves tecnologies, els comptes clars i transparents d'aquestes ONGs i una mica d'implicació i investigació per la nostra part, abans de posar-hi els diners, convertiria els nostres recursos econòmics en molt més útils per la gent que més ho necessita.
