El missatge de la saviesa popular

Enmig de la frenètica activitat d'aquests darrers dies t'atures uns minuts el temps, deixes el que estàs fent, reflexiones i t'adones que el que fem és molt més que una festa.

Diumenge 23 de juny a primera hora de la tarda, mentre carregava el cotxe de capes fallaires, peveter i tot el material necessari per muntar la plaça del Consell General que hores després rebria la Flama del Canigó i veuria rodar la primera falla de les mans del nou fallaire major de les Valls d'Andorra, rebia un missatge de whatsapp que alhora que em desitjava una bona revetlla i una bona cremada de falles, agraïa la implicació en les tradicions d'aquest país. El missatge era d'una persona gran i el vaig entendre com un agraïment no a la meva persona sinó a tot el conjunt del col·lectiu fallaire que any rere any fem rodar les falles i conservem aquesta tradició ancestral. I no només als fallaires, sinó que per extensió a tots els que en els seus diferents àmbits treballen de forma desinteressada per la preservació i la difusió de la cultura popular.

Va ser un missatge d'aquells que, enmig de la frenètica activitat en la qual estem immersos aquests dies, et fan aturar el temps, deixes el que estàs fent per uns minuts, t'ajuden a pensar i t'adones que el que fem és molt més que una festa. Era un missatge que necessitava resposta immediata i les paraules van ser d'agraïment cap a ella i les persones que com ella ens transmetien la seva saviesa popular, gràcies a la qual avui en dia nosaltres podíem difondre-la.

Em va recordar tot plegat un discurs de l'Artur Blasco (no em feu dir quin) en el qual parlava dels dipositaris de la saviesa popular que vénen de molt lluny en el temps i que havent sobreviscut en condicions duríssimes van ser capaços de deixar-nos el llegat d'una cultura popular immensa.

Aquell mateix dia al suplement DMG del Diari d'Andorra sortia publicat a la secció Amb cara i ulls de l'Alba Doral un retrat del Xavi Burgos, fallaire i també moltes coses més. Llegir les peces periodístiques de l'Alba sempre és un plaer, però si a sobre ho fa d'algú proper, ho és doblement. De tot l'escrit, una frase pronunciada pel Xavi que em va semblar genial: "un gaudir del que és immaterial" i que donava significat al títol de l'article "La vida, al carrer". Per pensar-hi.

I finalment, en tot aquest garbuix de sentiments i emocions, de difusió i preservació, de saviesa popular transmesa generació rere generació, les paraules del nou fallaire major de les Valls d'Andorra, Ferran Brasó, quan a la plaça del Consell rebia la capa vermella que l'identifica com a tal: "ser fallaire és algú que s'estima el país". El Ferran va reblar el clau.