Parròquies 29/11/2022

Pisos tutelats per a majors de 65 anys a Sant Julià

La infraestructura s'ubicarà en un terreny de 1.000 metres quadrats

M. P (ANA)
3 min
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, i el cap de l'oposició, Cerni Cairat, moments previs a l'inici de la roda de premsa.

Sant Julià de LòriaEl Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) publicarà aquest dimecres el concurs d'idees convocat pel comú de Sant Julià de Lòria per a la construcció del primer edifici de pisos tutelats d'Andorra adreçat a les persones majors de 65 anys. Segons ha avançat aquest dimarts el cònsol major lauredià, Josep Majoral, la infraestructura s'ubicarà en un terreny d'uns 1.000 metres quadrats que es troba a l'entrada del poble i es calcula que el cost total de la intervenció, tenint en compte l'increment en el cost dels materials, es pugui enfilar fins als 10 milions d'euros. A hores d'ara ja es disposa d'un pressupost de 5,3 milions gràcies a la col·laboració de la resta d'actors implicats en el projecte.

La iniciativa, sorgida gràcies al treball conjunt de la majoria i minoria del comú de Sant Julià, és també fruit de la col·laboració entre el sector públic i privat. De fet, Majoral ha explicat que la Reig Fundació (antiga Fundació Julià Reig) aporta 3 milions d'euros; la Creu Roja s'encarregarà de la gestió sanitària i també aportarà 300.000 euros; Bomosa es farà càrrec de la gestió empresarial i contribuirà econòmicament amb una quantitat que encara està per determinar; la marmessoria Climent Riera és qui ha cedit el terreny de 1.000 metres quadrats, i la marmessoria Maria Duró contribueix amb altres 2 milions d'euros. Per la seva banda, el Govern signarà properament un acord pel qual quedarà palès el nombre de pisos que està en disposició de concertar, un fet imprescindible per garantir el funcionament del projecte, tal com ha assegurat el cònsol.

Entrant al detall del projecte, Majoral ha destacat que dels 1.000 metres quadrats de terreny es podran construir fins a 7.000 metres quadrats de pisos tutelats. Seran habitatges "relativament petits", d'entre 40 i 52 metres quadrats, que es dirigiran a persones majors de 65 anys que siguin autònomes. A hores d'ara, l'avantprojecte comunal estima que es puguin construir uns 71 habitatges, en els quals podran viure una o dues persones, malgrat que la xifra podrà variar en funció de les propostes que es presentin al concurs. En la infraestructura, a més, hi haurà una sèrie d'espais adreçats a serveis comunitaris perquè tots els usuaris puguin beneficiar-se. "No estem inventant res, però és un element que no existeix al país i que és necessari per millorar el final de la vida d'aquestes persones", ha indicat el cònsol. Per tot, ha assegurat que, més enllà de l'àmbit parroquial, es tracta d'un projecte d'interès nacional.

Durant el seu torn de paraula, el mandatari comunal també ha aprofitat per fer una crida a tothom qui desitgi contribuir econòmicament a la iniciativa per tal d'arribar a l'objectiu dels 10 milions. Tot i això, ha assegurat que els diners no seran un escull, ja que "segurament" es comptarà amb el suport de les entitats bancàries. Paral·lelament, ha dit, "també es treballa amb la forma jurídica per tirar endavant tot això" perquè tot apunta que s'anirà cap a un sistema de fundació. En aquest sentit, ha apuntat que, si es compleixen les previsions, la idea és que a mitjan 2023 es pugui posar ja la primera pedra del futur edifici.

Per la seva banda, el conseller de Desperta Laurèdia i cap de l'oposició, Cerni Cairat, ha recordat que una de les principals preocupacions del seu grup en arribar al comú va ser treballar per la gent gran de la parròquia, i més encara després de la pandèmia, que es va posar en relleu els problemes de solitud i d'accés a l'habitatge. Per tant, ha manifestat que "quan vam tenir a disposició un terreny, vam pensar de seguida en un projecte de pisos amb serveis". En aquest punt, s'ha felicitat d'impulsar aquest projecte conjuntament amb la majoria: "És un orgull trobar-nos en un projecte com aquest per millorar la vida de la ciutadania de la parròquia", ha afirmat.

stats