ENTREVISTA A ALFONS CLAVERA

"La proposta d'Espot és hipòcrita, irrealitzable i implica malversació de fons"

El candidat a cap de Govern d'Units pel Progrés (UPA) assegura que suprimirà la figura del saig i eliminarà la clàusula que prohibeix la tinença d'animals domèstics en els habitatges de lloguer

És el cap de llista d'Units pel Progrés (UPA), formació que descriu com "els veritables progressistes". Alfons Clavera posa sobre la taula propostes que tenen com a objectiu principal "retornar el progrés a Andorra".  Com s'ho ha fet per encapçalar una formació política en aquest temps rècord?
El truc és estar amb gent molt preparada professionalment i amb qui ja feia més d'un any que treballava en el projecte i han demostrat que s'estimen el país. Pensi que ja teníem un programa dissenyat que té molta feina al darrere. El temps rècord ha estat la meva incorporació com a cap de llista.

En els últims anys, la població andorrana cada cop vota menys. Què preveu el programa electoral envers aquest problema?
Pel que fa al sistema electoral, proposem una modificació de la llei per establir un sistema de llistes obertes que permeti a l'elector poder escollir els candidats d'una llista establint un ordre de preferència, disposant per tant d'una influència en l'elecció dels candidats. Això representaria una millora substancial en la democràcia participativa. El sistema que tenim actualment és un de llistes tancades, la qual cosa no permet compondre una llista adequada. Constatem que hi ha molta abstenció des de fa uns anys; on hi havia una participació del 80-90%, ha anat disminuint progressivament fins al 60%. Això nosaltres ho identifiquem amb una visió per part de l'elector en la qual no pot participar més directament en la distribució dels candidats. El nostre sistema electoral permet votar i marcar candidats de llistes diferents, això seria un sistema pel qual els escons es distribueixen aplicant el mètode de puntuació més alta i la seva distribució de manera més proporcional. D’aquesta manera, evitaríem el problema de quocients i també el de les restes. És un sistema que impulsa molt la democràcia participativa, no com l'actual que no incita gens a la participació. Hem de tenir en compte que Andorra és un país molt petit, i amb el sistema que nosaltres proposem, l'elector coneixeria al candidat i podria triar aquell que ell cregui que està més preparat, això posaria punt final al problema de l'abstenció.

"Amb el sistema que nosaltres proposem, l'elector coneixeria el candidat"

De fet, aquest sistema de llistes obertes que vostè proposa, fa uns anys ja hi era present a Andorra, oi?
Sí, aquest sistema ja havia estat aquí a Andorra abans de la Constitució. La veritat és que sempre havia funcionat molt bé, i el que volem nosaltres és tornar a aquest mètode de llistes obertes on la participació en les votacions era altíssima. Un cop es va canviar a l'actual tot ha anat disminuint fins a arribar al punt tan crític en el qual ens trobem.

Com creu que serà la participació en aquestes eleccions?
Jo crec que tal com està el país la participació en aquestes eleccions augmentarà. La societat del Principat està convulsa, i per això jo crec que la gent s'implicarà més en les decisions que es prenen, que al cap i a la fi afecten directament en la societat.

"La participació en aquestes eleccions augmentarà"

Què creu que diferencia Units Pel Progrés de les altres formacions?
Només nosaltres som els veritables progressistes, perquè només nosaltres defensem la justícia social i la dignitat de les persones. Ens diferenciem sobretot en matèria de treball i pensions. Per exemple, nosaltres promourem l'augment del salari mínim interprofessional per adaptar-lo al cost de vida d'una persona adulta i independent. Nosaltres entenem que el salari mínim actual és insuficient, i la nostra proposta serà fixar-lo en 1.400 euros i així restablirem l'estat del benestar, el qual està malmès. També volem incentivar la millora de la qualificació dels treballadors, fomentant programes de formació que tinguin com a objectiu millorar la seva capacitat professional. Pel que fa a les pensions, entenem que han de ser dignes per als jubilats, sense oblidar-nos de les d'orfandat i viudetat perquè estiguin en consonància amb la qualitat de vida del país i no hagin de marxar d'Andorra, ja que és el que fan moltes persones. Nosaltres creiem que la pensió mínima digna ha de ser de 1.200 euros. Tot el que estigui per sota d'aquesta xifra és incompatible amb el fet que una persona de la tercera edat pugui sobreviure. El sistema actual els exclou tot i que porten tota la vida treballant pel país.

Què teniu pensat respecte al problema amb el preu del lloguer de l'habitatge?
Nosaltres volem impulsar polítiques reals i efectives d'accés a l'habitatge amb l'objectiu de promoure les condicions necessàries perquè sigui digne i a un preu assequible. La nostra primera mesura serà la de modificar la llei general d'ordenació del territori i urbanisme, per incloure un registre de la propietat immobiliària que permeti fer una estadística dels pisos buits. Actualment ja tenim el cadastre molt avançat en les diferents parròquies. El que farem també és crear un Gabinet de l'Habitatge destinat a buscar aquelles opcions que garanteixin l'accés a un habitatge digne per tothom. La nostra primera mesura serà facilitar a tots els no residents que tinguin pisos a Andorra fer la declaració fiscal a Espanya i poder regularitzar la seva situació perquè puguin llogar-los. El que proposarem també serà la creació d'un fons d'inversió mixta per afavorir l'oferta de pisos de lloguer. El seu objectiu serà fer que augmenti l'oferta d'habitatges i així poder disminuir el preu desorbitat que existeix actualment. També aplicarem polítiques d'incentiu fiscal als propietaris dels habitatges que actualment estan tancats. Aquest farà que aquests propietaris vulguin fer aflorar el seu habitatge dins del mercat immobiliari.

"Nosaltres volem impulsar polítiques reals i efectives d'accés a l'habitatge"

Hi haurà algun tipus d'ajuda per a les famílies nombroses?
Com més gran és una família, la càrrega econòmica és més gran, això està clar. UPA impulsarà una sèrie d'ajudes, sigui amb beques o de tipus econòmica a les famílies que tinguin molts fills perquè aquests no siguin una càrrega suplementària. Tenir més d'un fill no ha de suposar cap problema.

Què passarà amb les famílies monoparentals que no disposen de suficients recursos econòmics?
Pensi que nosaltres ja haurem apujat el salari a 1.400 euros. Tot i això, si hi ha una família monoparental que necessita una ajuda econòmica se li donarà, sempre sota supervisió i control.

Heu tingut en compte la possibilitat de crear alguna llei perquè la tinença d'animals domèstics no sigui un problema per poder llogar un pis?
Sí, som conscients d'aquest problema, i per això el que nosaltres proposem és que s'elimini aquesta prohibició. Hi ha poca consciència animalista i això crea una imatge negativa d'Andorra. Buscarem una modificació legal que anul·li aquesta clàusula i compensarem a l'arrendador en el supòsit que un animal provoqui desperfectes en un pis.

"A Andorra el principi de separació de poders està molt qüestionat"

Creu que el Consell Superior de la Justícia està polititzat?
Doncs sí, a Andorra el principi de separació de poders està molt qüestionat. Nosaltres volem impulsar una reforma de l'article 86.2 de la Constitució per modificar el sistema d'elecció dels membres del Consell Superior i que siguin escollits per votació popular i pels membres del Col·legi d'Advocats.

Creu que hi ha polítics o càrrecs públics que estan exercint sense estar prou preparats?
Precisament per això volem impulsar aquest canvi. Qui millor que el Col·legi d'Advocats per designar un membre del Consell Superior de la Justícia. Amb això no vull dir que els que estan ara no estiguin suficientment preparats, però les designacions no s'han fet mitjançant els principis bàsics de la separació de poders. El Govern no ha d'intervenir en el Consell Superior de la Justícia, així evitarem crear sospites.

Què en pensa de la figura del saig?
Ara li faré saber una proposta que segurament no veurà en cap altre programa electoral. Nosaltres creiem que la figura del saig s'ha de suprimir. La pràctica ens ha demostrat que aquest executor de sentències d'inspiració francesa, té un cost molt elevat, ja que repercuteix directament en l'afectat. El que coneixem com costes del saig. Hem de tornar al sistema anterior, en el que les costes les cobria l'òrgan jurisdiccional. Aquesta figura es va crear també amb l'objectiu de desencallar les execucions que hi havia a la Batllia i fer-les més àgils, però es poden recórrer i queden novament encallades, per la qual cosa estem encara pitjor que abans.

Té pensada alguna mesura per evitar la corrupció?
Justament sobre això tenim també una proposta que no veurà en cap altre programa. Units pel Progrés vol crear una oficina anticorrupció que dependrà del ministeri de Justícia. Estarà destinada a investigar casos de corrupció política i de tràfic d'influències en totes les administracions.

"Als diaris hem vist adjudicacions que han estat dubtoses"

Creu que a Andorra hi ha corrupció?
Desconec si hi ha corrupció, no conec casos en particular, però als diaris hem vist adjudicacions que han estat dubtoses, per exemple el famós casino.

Què en pensa de la situació actual de l'economia andorrana?
Hem de tenir en compte que l'economia andorrana depèn del turisme, del tabac, del comerç i del sector bancari. Nosaltres, per incrementar el PIB, apostem per diversificar l'economia. És precisament per això que crearem dues zones franques, una a Sant Julià i l'altra al Pas de la Casa.

Què és exactament una zona franca?
És molt senzill. Una zona franca és una àrea geografia destinada a la industrialització amb la finalitat d’exportar béns. Uns metres quadrats en els quals no es pagarien aranzels. Un exemple del que li estic parlant seria part del Port de Barcelona.

Quin tipus d'empreses podrien accedir a instal·lar-se en una zona franca?
Exemples d'empreses que s'inclouen en les zones franques serien les d'R+D, tecnològiques, les que siguin respectuoses amb el medi ambient, així com empreses de comerç internacional que facin exportació i importació. Serien empreses molt competitives en l'àmbit internacional i crearien llocs de treball. A més, aquestes zones franques són totalment compatibles amb el codi duaner de la UE.

Què en pensa de l'acord d'associació amb la Unió Europea?
Compte, no ens confonguem, això del que tant es parla no és pas un acord d'associació, sinó que és un tractat bilateral entre un país tercer i una organització internacional que és la Unió Europea. El que està clar és que s'ha de preservar la nostra identitat i garantir la nostra sobirania, la cohesió social i la seguretat ciutadana. S'han de protegir tots els sectors econòmics del país, les empreses, el comerç i el sector bancari, així com tots els sectors productius andorrans.

Quina és la seva postura respecte a l'avortament?
A Units pel Progrés defensem la Constitució i creiem que l'article 8, el qual diu que "s'ha de protegir la vida en totes les seves fases", s'ha de mantenir. Per la qual cosa nosaltres som totalment contraris a l'avortament.

Què en pensa, doncs, de la proposta que va fer Espot perquè les dones es poguessin informar sobre on anar a avortar?
Nosaltres entenem que aquesta proposta electoral és inconstitucional perquè aquest servei és d'acompanyament psicològic professional per facilitar la interrupció de l'embaràs fora de les nostres fronteres. És una proposta hipòcrita i irrealitzable, ja que en el moment que hi hagi una partida pressupostària que estigui destinada a l'avortament s'estaria fent una cosa il·legal dins la Constitució. Estem parlant que nosaltres començaríem a assessorar a aquestes persones per cometre un acte que és delicte dins les nostres fronteres. Si nosaltres destinem diners públics a fomentar l'incompliment de la nostra llei interna, estem cometent una infracció.

"Andorra no permet l'avortament, i nosaltres volem que això segueixi sent així"

Creu que Espot està tirant la pedra i amagant la mà?
Totalment, ell mateix sap que aquesta proposta és irrealitzable i un delicte de malversació de fons. Això que ha dit el senyor Espot és una proposta que enganya la ciutadania i molt poc seriosa.

Hi ha algun supòsit en el qual sí que s'hauria de permetre l'avortament? 
No, el que s'ha de fer és apostar per l'educació sexual. Ara per ara, la llei és la que és, l'hi dic per activa i per passiva. Andorra no permet l'avortament, i nosaltres volem que això segueixi sent així.

Creu que una violació es pot evitar mitjançant educació sexual?
Bé, jo no entraré en aquests temes, això és una qüestió mèdica i són els metges els qui decideixen. Jo el que dic és que no vull que aquí hi hagi avortament.

"Ells [DA] volen pescar el vot del feminisme radical"

Per què va abandonar la formació de Liberals?
Els liberals no tenen una postura clara institucionalment. Estan en terra de ningú. Es va apropar al PS per una raó tàctica electoralista creient que era el millor per a ells. Jo no hi estic d'acord en el fet que no hi hagi una postura clara i el partit ha canviat molt d'ençà que està el senyor Gallardo. Abans tenien molt clara la defensa institucional del coprincipat. Molt poca transparència.

Està dolgut amb ells?
No, en absolut. Els hi desitjo el millor. Jo simplement defenso unes idees diferents de les seves i ja està. Ells volen pescar el vot del feminisme radical.

Com compaginaria la seva tasca de cap de Govern amb la d'advocat?
És incompatible totalment, per la qual cosa em retiraria.

QÜESTIONARI EXPRÉS

Quan va decidir dedicar-se a la política?
Vaig començar a fer política l'any 1995, al Grup d'Opinió Liberal. Després a la Massana, on Joan Gabriel era el president del partit i jo era el vicepresident. També vaig estar amb Gelabert. Ja fa molts anys que estic ficat en política, el que passa que sempre he estat en política de partit, tinc una dilatada experiència i és ara quan estic en primera línia.

Com s'ha pres la família la decisió d'aspirar a ser cap de Govern?

Al començament amb sorpresa, però després amb tot el suport per part d'ells.

Quina és la seva major por?

Que a Andorra no hi hagi justícia social.

Què val un bitllet senzill de bus?

Sí, 1 euro amb 25 cèntims.

Com li agradaria morir?

Com sigui però sense patiment.

En quina ocasió menteix?

Quan no vull fer mal a altres persones.

On i amb qui es va fer el primer petó?

No ho recordo massa, a l'escola suposo, amb una noia.

És de cuinar o que li cuinin?

Faig les dues coses, però m'agrada cuinar.

Com es fa una truita de patates?

Es prepara la patata, s'escalfa i un cop escalfada i condicionada, amb la clara de l'ou batuda, es tira a la paella i es col·loca la patata a sobre la clara de l'ou i després, ja es forma la truita de patates.

Quin és el tret que més detesta en altres persones?

La hipocresia.

Si hagués d'anar a sopar amb un dels altres candidats, a qui escolliria?

En Josep Pintat.